Àrbena publica «El valencianisme lingüístic», d’Abelard Saragossà

L’editorial Àrbena ha publicat el llibre El valencianisme lingüístic, d’Abelard Saragossà

¿Què és el valencianisme lingüístic, i quants n’hi han hagut durant el segle XX? A pesar que el valencià destaca en la personalitat valenciana, són ben escassos els escrits que s’encaren al tema. Este llibre ho fa des de les dos perspectives necessàries: la lingüística (estudi de paraules, formes i construccions) i la social. L’enfocament social mostra els models lingüístics del segle XX i la seua fonamentació ideològica. Evitant el secessionisme i el catalanisme, l’objectiu és ser pro valencians (i no ser anti res). Lluny de l’essencialisme, l’elitisme i el maximalisme (els uns tindrien tota la raó; els altres gens), esta obra fa moltes anàlisis i aportacions sobre el model lingüístic valencià que més ens ajudarà als valencians a dirigir la nostra societat amb dignitat, autoestima i solidaritat.

La presentació del llibre en la Fira del Llibre de València serà dissabte 5 de maig a les 19:30 en el Microespai, a càrrec de l’autor i d’Àngel Vicent Calpe:

Comunicat de TFV sobre la decisió de Consum de deixar d’etiquetar els seus productes en valencià

Taula de Filologia Valenciana lamenta profundament la decisió de la Cooperativa Consum de deixar d’etiquetar els seus productes en valencià. Consum ha sigut, i és, el referent més notable en el compromís social per la normalitat i l’ús de la nostra llengua en l’àmbit cooperatiu i en el sector comercial. Per això no s’estén eixa decisió en uns moments propicis per a reivindicar la presència de totes les llengües oficials de l’Estat espanyol en el lloc que els correspon per història i, sobretot, per justícia.

Continua llegint

100 anys de la Càtedra de Llengua i Literatura Valenciana a la UV

Lluís Fullana i Mira dirigí la càtedra (Font: Wikimedia Commons)

Fa 100 anys de la creació de la càtedra de llengua i literatura valenciana en la Universitat de València. Dos classes setmanals d’una hora al llarg del curs. El marc era el següent. A partir de 1909, el valencianisme social creix significativament, i fer en la Universitat de València dos classes d’una hora sobre el valencià en valencià era una passa avant important. Era un acte destacable tant en ell mateix com en relació a la restitució del valencià a l’Alma Màter. Al cap de quaranta anys, Sanchis Guarner va actuar de la mateixa manera. Buscava tots els mitjans possibles per a fer conferències i cursos en la Universitat de València, camí que finalment va permetre els estudis reglats de filologia valenciana.

Consulteu l’escrit de Josep Daniel Climent sobre l’efemèride en el seu blog L’interés per la llengua dels valencians.

La vàlua d’Enric Valor com a gramàtic: dos propostes

Font: Joanbanjo – Wikimedia Commons.

Ja podeu consultar el treball «La vàlua d’Enric Valor com a gramàtic: dos propostes», de Josep Saborit Vilar, publicat en el número 4 de la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia.

L’autor hi analitza dos aproximacions diferents al gramàtic Enric Valor amb l’objectiu de mirar el grau d’objectivitat de cada una. La primera és un treball d’Abelard Saragossà, que conté aportacions concretes de Valor a la teoria lingüística i a la normativa; la segona és un treball de Maria Conca que critica el de Saragossà i que, segons Saborit, degrada l’obra lingüística de Valor perquè no presenta aportacions teòriques i normatives.

Pin It on Pinterest