Etiqueta: Leo Giménez

Crònica de l’onzena Jornada sobre el valencià

Jordi Cassany, Sergi Núñez, Maria Giménez, Imma Navarro, Cris Morilla, Leo Giménez i Miguel Cervera

El passat 19 d’octubre tingué lloc en Alaquàs la XI Jornada sobre el valencià, que cada any organitza l’associació Taula de Filologia Valenciana. Àngel Calpe, en representació de TFV, va inaugurar l’acte destacant la continuïtat que ha tingut al llarg dels anys i celebrant la participació dels docents.

Tot seguit Toni Saura, l’alcalde d’Alaquàs, va dedicar unes paraules a l’acte. El cap del consistori va fer un paral·lelisme entre el Castell d’Alaquàs i l’idioma valencià, afirmant que la llengua també és un patrimoni que la societat i les administracions han de cuidar, dignificar i promocionar.

A continuació, Ramon Ferrer, president de l’AVL, va dedicar unes paraules afectuoses a Taula, i va destacar les bones relacions entre la nostra associació i la institució normativa.

Paco Alòs, en representació de Caixa Popular, va destacar el castell com a element identificador dels alaquasers; va expressar la seua satisfacció per col·laborar en iniciatives com la Jornada sobre el valencià, els concursos d’escriptura de l’AVL, les activitats d’Escola Valenciana o la promoció de la Pilota valenciana. Destacà l’ús del valencià en la comunicació i la publicitat de la Caixa Popular; i finalment, va agrair a TFV la tasca de traslladar a les escoles el valencià des d’una posició pràctica, de diàleg i pragmàtica.

D’esquerra a dreta: Ramon Ferrer, Toni Saura, Paco Alòs i Àngel Calpe

A continuació començaren les ponències. El professor Rafael Roca va fer una presentació apassionada de la història del Castell d’Alaquàs, des dels inicis, passant pels avatars que han posat en risc la seua existència, fins a la seua consideració com a monument historicoartístic, la qual Roca va considerar quasi miraculosa. En eixe sentit, destacà que la «propietat sentimental» dels alaquasers pel castell va ser clau per a poder recuperar l’edifici per al poble.

Rafael Roca

Després arribaren les dos ponències dedicades a l’escriptor de l’any de l’AVL, Sant Vicent Ferrer. En primer lloc, el catedràtic de la Universitat de València Josep Vicent Escartí va presentar el seu llibre Celebrar sant Vicent: festa i literatura. Escartí va explicar la seua afició per la figura de Sant Vicent i la importància que ha tingut per als valencians al llarg de la història. Va posar en valor les festes de Sant Vicent com a element que ha tingut la funció de mantindre la llengua, i també va contextualitzar el predicador valencià en el convuls temps medieval, desmitificant la visió idealitzada que alguns tenen de la convivència de cultures en l’Edat Mitjana.

La segona ponència sobre Sant Vicent arribà de la mà del professor Antoni López Quiles, que va expressar l’aparent paradoxa que siga escriptor de l’any, tenint en compte la manifesta desafecció per la literatura de creació que tenia el sant. No obstant això, Quiles destacà tot seguit la importància lingüística dels seus sermons, que contenen un llenguatge expressiu, pintoresc, insinuant i convincent, qualitats que feien de Sant Vicent un orador especial que provocava fervor i entusiasme.

Fetes les ponències dedicades a l’escriptor de l’any de l’AVL, varen començar les comunicacions.

En primer lloc, Immaculada Navarro Tomás, tècnica lingüística i cap de secció en el DOGV, va presentar la comunicació «El llenguatge com a agent d’igualtat». Navarro va destacar el poder transformador de la paraula i la importància de crear actituds lingüístiques positives; concretament, va assenyalar el gènere com a una construcció social elaborada en el discurs, en el qual també es practiquen les desigualtats socials i els abusos de poder. En definitiva, l’autora volgué sensibilitzar sobre la importància de fer discursos inclusius amb un ús alternatiu al valor genèric del masculí que, al seu parer, invisibilitza les dones.

En acabant, l’extècnic del Serval d’Alzira Leonardo Giménez va presentar la comunicació «La insuficient reducció de les dièresis». L’autor va explicar els canvis normatius que han tendit a reduir eixe signe diacrític, que segons ell han sigut insuficients, i va mostrar, per mitjà d’exemples, la inutilitat d’usar la dièresi en determinades paraules.

A continuació, Jordi Cassany Bates, guanyador del premi Joaquim Garcia Girona (patrocinat per l’AVL) pel treball «Quins valors té el valencià a més de l’identitari i el sentimental? Argumentari a favor de la diversitat lingüística», va exposar la comunicació «Grans motius per a amar la llengua valenciana». Cassany va presentar una sèrie de raons, diferents dels valors identitari i sentimental, per les quals el valencià és una llengua digna. Defengué que és necessari organitzar i posar en valor eixes raons, tenint en compte la identitat feble i a vegades conflictiva dels valencians, i el fet que el valencià no és l’idioma de la majoria de la població valenciana.

Jordi Cassany

Va seguir la comunicació de la filòloga Maria Giménez Romero, guanyadora del premi Jordi Valor (patrocinat per Caixa Popular) pel treball «Les preposicions per i per a en Fabra». L’autora va contrastar el bon ús que fem els valencians de les preposicions per i per a, d’acord amb el valor comunicatiu de cada una, amb l’aproximació errònia de Fabra, la qual ha donat com a resultat una norma incoherent i inaplicable per als valencians (i també per als balears i per als catalans).

Maria Giménez Romero rebé el premi Jordi Valor

Sergi Núñez de Arenas i Leonardo Giménez varen presentar, en nom del Cercle Isabel de Villena, la comunicació «Abandó dels programes i diccionaris SALT i substitució per la nova plataforma SALT.USU. Conseqüències. Proposta». Els autors varen comparar els antics programes i diccionaris SALT amb la nova versió .USU, i mostraren com la nova versió oferix menys funcionalitats i pretén guiar la llengua de les traduccions i correccions cap a un model lingüístic diferent del de la institució normativa valenciana, i més acostat, en canvi, al model predominant en els anys huitanta.

Leonardo Giménez i Sergi Núñez de Arenas. Els presenta Roger Mocholí

A continuació, el refranyer d’Alfarb Miguel Cervera va presentar el seu llibre Refranyer valencià. L’autor va explicar que el refranyer és una font de coneiximent no només lingüístic (vocabulari, capacitat expressiva…), sinó també transversal de la naturalesa i de les relacions socials. És per això que va defendre la importància d’incloure l’estudi dels refranys en la docència del valencià.

Miguel Cervera

Finalment, va tancar la Jornada la comunicació «Didàctica de l’entrevista: de l’expressió oral a l’expressió escrita», de la professora Crisòstoma Morilla. L’autora va presentar una experiència didàctica amb alumnat de l’ESO en què, a través de l’expressió́ oral i el treball amb les TIC, reflexiona sobre el treball cooperatiu, creatiu i autònom, per tal d’assolir les competències bàsiques i col·laborar a formar lectors i futurs escriptors.

Crisòstoma Morilla

Els exàmens de valencià i les homologacions

Leo Giménez, president del Cercle Isabel de Villena

La prova de l’examen C1, antic Mitjà, de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, realitzat el dissabte 9 de juny, ha provocat «Una onada de queixes contra la complexitat del nou examen», segons recollia Levante-EMV. Les protestes van en augment. Molts i moltes dels i les examinands van eixir de l’examen verdaderament angoixats per la complexitat i dificultat innecessària de la prova. Tenen tota la raó, però no és sols que l’examen fóra excessivament complicat i dificultós, que ho era, sinó que, com els últims temps, però corregit i augmentat, no pareixia una prova avaluadora de coneixements de valencià, sinó que, en alguns exercicis, semblaven proves de sudoku ben complicades. Hem pogut vore jóvens valencianooients des del claustre matern i valencianoparlants des que digueren «vullc ma», i a altres examinands ben preparats, verdaderament preocupats per això. Molts, amb tots els estudis fets en línia en valencià. El director general de Política Lingüística atribuïx les queixes al canvi del paradigma de l’examen, però nega que els seus continguts no s’adapten al nivell C1, del Marc Comú Europeu de Referència de les Llengües (MCER).

Continua llegint

«Pren la paraula», un llibre clarificador

Ressenya de Jesús Leonardo Giménez publicada originalment en Posdata (Levante-EMV) el dissabte 21 doctubre de 2017

Josep Lacreu és un dels lingüistes que més contribuïxen a acostar norma i parla. La seua obra, a més de ser molt instructiva i didàctica, és representativa de la posada en valor del valencià de sempre i alhora de l’aperturisme necessari per a assolir un model de llengua modern, comunicatiu i rigorós normativament. En eixes línies motivadores s’inscriu el seu llibre, de recent publicació, Pren la paraula (ed. Àrbena, 2017), recopilació d’articles publicats, entre els mesos de juny de 2016 i març de 2017, en el blog del mateix nom i autor contingut en el web d’este mateix diari, Levante-EMV.

El llibre, de 203 pàgines, consta de 42 articles, dividits en quatre apartats temàtics: “Qüestions de llengua”, “Fonètica, fonologia i ortografia”, “Morfologia i sintaxi” i “Lèxic i semàntica”, on exposa amb arguments ben fonamentats diferents qüestions i aclariments lingüístics de gran utilitat per als usuaris d’esta llengua.

Continua llegint

Crònica de la IX Jornada

El passat 28 d’octubre tingué lloc en Silla (l’Horta de València) la IX Jornada sobre el valencià: Pedagogia (llengua i literatura) ús social i normativa. Enguany, Noèlia Alguacil i Mònica Richart guanyaren els premis Joaquim Garcia Girona i Jordi Valor, respectivament.

Entregats els premis, es va procedir a la presentació d’un manual de llengua, l’Apte +, d’Àrbena Edicions, a càrrec de Vicent Satorres, director del projecte, i de l’autor del llibre, Lluís Mesa. Satorres va destacar que els manuals havien aplicat des del principi el model lingüístic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En la mateixa direcció, Mesa subratllà que havien procurat que els lectors es sentiren còmodes treballant el llibre, de manera que no hi haguera trencament amb el valencià viu del carrer.

IX Jornada sobre el valencià
Lluís Mesa i l’Apte, nivell C1

En acabant, el cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’AVL, Josep Lacreu, va fer una presentació de Pren la paraula, un recull d’articles que ha anat publicant en el seu blog del Levante, i que ara pren forma de llibre gràcies a l’editorial Àrbena. L’autor destacà la necessitat de despenalitzar certes solucions lingüístiques que, gràcies a l’Acadèmia, hui dia són totalment normatives. En l’exposició, va fer reflexions molt interessants sobre el model lingüístic dels huitanta, així com sobre el pacte polític que permeté crear l’Acadèmia per a donar estabilitat al valencià. Contra les previsions pessimistes que hi havien en el període de la creació de la institució normativa, digué que tant la Gramàtica normativa valenciana com el Diccionari normatiu valencià havien sigut un èxit. U dels factors que ho ha permés és que, dins de l’AVL, un sector no s’ha imposat a l’altre, sinó que han arribat a acords.

IX Jornada sobre el valencià
Presentació de Pren la paraula

Tot seguit es presentaren els treballs premiats. El de Noèlia Alguacil és un estudi comparatiu de les dificultats i estratègies d’aprenentatge de llengües de l’alumnat monolingüe i bilingüe valencià. Partint de la situació lingüística d’un centre de Puçol, va tractar de descobrir per què la competència dels alumnes valencians en una segona llengua és menor que en altres comunitats autònomes bilingues. Per la seua banda, el treball de Mònica Richart és una experiència de foment lector en l’aula de valencià del centre Carles Salvador de València. L’autora es preguntava el perquè del poc hàbit lector dels alumnes de valencià, que no identificaven saber valencià amb el fet de llegir habitualment en esta llengua, i es limitaven a estudiar gramàtica. Així, dissenyà un pla lector per a motivar els alumnes a fer un aprenentatge significatiu de la competència lingüística, i ara comprova els efectes d’eixe pla en el seu treball.

IX Jornada sobre el valencià
Intervenció de Mònica Richart

Després d’un descans, varen començar les altres comunicacions a la Jornada.

El tècnic lingüístic Jesús Leonardo Giménez exposà un treball sobre la reforma ortogràfica duta a terme per l’Institut d’Estudis Catalans en 2016, que reduí el nombre d’accents diacrítics. Giménez criticà el que considera un criteri exclusivament quantitatiu per part de l’IEC; argumentà que la majoria dels accents diacrítics són poc útils i defengué que, llevat d’alguns casos, haurien de ser potestatius. Per últim, va animar l’AVL i l’IEC a coordinar-se davant de les reformes.

El professor de la UJI Alexandre X. Ordaz exposà la seua anàlisi del model lingüístic de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Ordaz, que havia fet esmenes lingüístiques a l’esborrany del manual de llibre d’estil de la Corporació durant el període de participació facilitat per l’entitat, comentà en la seua intervenció les propostes que havien sigut incorporades en la versió final. També recordà el paper de l’AVL com a ens prescriptiu i no consultiu, i digué que hauria d’haver sigut el punt de partida del model lingüístic de la radiotelevisió. Així, argumentà que l’Acadèmia ha quedat en una situació compromesa davant dels criteris adoptats per la CVMC. A més, criticà que en l’apartat lingüístic referent al portal web i les xarxes socials de la Corporació no s’haguera incorporat cap esmena i es pretenguera usar una llengua hipotèticament elevada que diferix dels criteris adoptats per a la llengua oral.

La comunicació d’Aina Serra es titulava «Els mitjans de comunicació audiovisuals valencians: un nou repte». L’autora reflexionà sobre els objectius del llibre d’estil d’un mitjà de comunicació, il·lustrà amb exemples quin és el model d’À Punt, i generà un debat interessant després de les aportacions que havia aportat Alexandre Ordaz.

Serra, Ordaz, Giménez i Pura Santacreu

La taula redona d’enguany, moderada pel tècnic de cultura Benja Doménech, estigué dedicada al teatre i l’escola i comptà amb la participació dels dramaturgs Rodolf Sirera i Paco Romeu; el director de l’ESAD Leopoldo Aranda i el director de l’escola de teatre de Silla, Ramon Moreno.

Aranda, Sirera, Romeu, Moreno i Doménech

Benja Doménech il·lustrà la importància del teatre en l’escola a través de la seua vivència com a alumne d’un professor que ensenyava teatre en l’escola franquista. Rodolf Sirera explicà la seua experiència com a docent, que en els anys noranta li serví per a publicar el seu llibre Teatre a l’escola, obra que assentà una base per als tallers de teatre. Paco Romeu contà els seus inicis com a autor de teatre i defengué l’ensenyança del teatre des de la premissa que «el teatre comença quan acaba el text» i la idea que el teatre no és una cosa donada als alumnes, sinó una cosa per fer. Leopoldo Aranda recalcà la importància que el teatre estiga present en el currículum educatiu, i destacà el paper de l’AVEC (Associació Valenciana d’Expressió i Comunicació) i el postgrau de teatre de la UV; també dividí dos períodes d’ensenyança de teatre, la dramatització en edats primerenques (cos, veu, emocions…) i el taller de teatre pròpiament dit, i defengué que ambdós ajuden a crear persones psicològicament més madures. Ramon Moreno afirmà que el teatre necessita més espectadors i un públic més format, que cal «teatralitzar» els xiquets i fer-los pujar a un escenari el més prompte possible; també reivindicà la implantació de la pràctica del teatre en l’ensenyança i la seua presència en la societat en general, per ser una activitat és imprescindible per a viure i que aporta valors expressius, culturals i ètics.

 

La llengua d’Àpunt

J. Leonardo Giménez, tècnic lingüístic

La pròxima posada en funcionament de la nova radiotelevisió valenciana, Àpunt, és molt important per al futur (i present) d’esta llengua. La clausura de l’extinta RTVV va ser un colp molt fort contra el valencià, a pesar de la manifestament millorable qualitat dels seus programes i la notòria manipulació informativa que la caracteritzava. De la nova, esperem millores en tot o en quasi tot, i especialment, una radiotelevisió en valencià. El castellà té canals i mitjans en abundància, i no cal patiments per la seua pervivència, disfruta de bona salut. La nostra necessita suport, carinyo i bons aliments. Però no tot en la desapareguda cadena radiotelevisiva valenciana era roín.

Continua llegint

Pin It on Pinterest