1. Fer estudis sobre els factors que dificulten l’ús públic del valencià i presentar propostes per a fomentar l’ús de la llengua pròpia dels valencians en qualsevol activitat social. Investigar les ideologies i les actituds sociolingüístiques.
  2. Afavorir que l’ensenyament del valencià siga positiu i constructiu (mai negatiu ni repressor). Els docents deuen evitar tot allò que dificulte o entrebanque l’ús del valencià i, correlativament, deuen buscar mitjans adequats per a facilitar l’ús. Els alumnes deuen admirar i valorar el valencià; sentir-se orgullosos del valencià; i confiar en la personalitat del poble valencià. Tot plegat, potencia l’ús del valencià en la comunicació pública.
  3. Elaborar materials i actituds per a afavorir que els nouvinguts (d’origen africà, sud-americà, de l’Europa de l’est) coneguen la societat valenciana i s’hi integren.
  4. Quan hi ha més d’una possibilitat en la normativa, estudiar si existixen raons per a recomanar-ne una. Mirar si hi han factors lingüístics que dificulten que el valencià culte siga identificador i que siga assumible i practicable pels valencians de cultura mitjana, que són els destinataris més importants des d’una perspectiva democràtica.
  5. Procurar que el valencià oral culte i el valencià escrit siguen carn i ungla, de tal manera que, en poques dècades, els valencians arribem a escriure com parlem i que, correlativament, sigam capaços de parlar com escrivim.
  6. Establir ponts entre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Lo Rat Penat, Escola Valenciana, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Acció Cultural del País Valencià a fi que, escoltant-se mútuament, acaben coordinant-se, siga unint esforços o siga treballant en camps privatius.
  7. Procurar que el valencianisme parle d’una manera que siga objectiva, constructiva, formativa i atractiva per a aquells valencians que volen seguir sent-ho. Intentar que Espanya es fonamente tant en la història, la llengua i el dret de la Corona de Castella com en la història, el dret i les llengües de la Corona d’Aragó i del Regne de Navarra.

Els mitjans a què recorre Taula per a acostar-se als objectius dits són, fonamentalment, una Jornada («Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura, ús social i normativa») i la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia. A més, la concessió del premi d’investigació, Premi Garcia Girona subvencionat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La presència en Taula de docents, investigadors i jóvens ben formats i altament compromesos amb la societat valenciana fa que, al costat dels mitjans bàsics, n’hi hagen uns altres, com ara l’elaboració de llibres divulgatius, la realització d’investigacions i la confecció d’articles d’opinió i d’idees per a la premsa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *