La pròxima posada en funcionament de la nova radiotelevisió valenciana, Àpunt, és molt important per al futur (i present) d’esta llengua. La clausura de l’extinta RTVV va ser un colp molt fort contra el valencià, a pesar de la manifestament millorable qualitat dels seus programes i la notòria manipulació informativa que la caracteritzava. De la nova, esperem millores en tot o en quasi tot, i especialment, una radiotelevisió en valencià. El castellà té canals i mitjans en abundància, i no cal patiments per la seua pervivència, disfruta de bona salut. La nostra necessita suport, carinyo i bons aliments. Però no tot en la desapareguda cadena radiotelevisiva valenciana era roín.
Josep Lluís i Maria Pilar en 2011, firmant el llibre Coneguem les nostres terres 2
Maria Pilar Doménech, Josep Lluís Doménech i Jesús Huguet varen ser els guanyadors del premi Jordi Valor en la I Jornada sobre el valencià de Taula de Filologia Valenciana (2009), pel treball «Relats interculturals», publicat en el primer número de la revista Aula de Lletres Valencianes. Hui parlem amb Maria Pilar, que és professora d’educació secundària, a propòsit d’aquell treball, una mostra de materials d’aprenentatge de valencià que pretenen acostar la llengua i la cultura valencianes tant a l’alumnat valencià com al nouvingut.
Alexandre X. Ordaz Dengra Cercle Isabel de Villena
En l’article anterior, vaig introduir la necessitat de basar el model de valencià de la nova radiotelevisió (CVMC) en el que es va consolidar durant vora vint-i-cinc anys d’RTVV i en els treballs de l’AVL, de manera que dignifiquem i vehiculem les paraules i formes d’ús general en la societat valenciana i normatives («eixos hòmens jóvens fan dos faenes i seguixen avant») en compte de fer creure als parlants que tot ho diem malament («aque(s)ts homes joves fan dues feines i segueixen endavant»). En eixe sentit, hauríem de tindre ben en compte que llengua i parlants són inseparables, de manera que dignificar el valencià és dignificar els valencians; i, correlativament, presentar les formes i estructures del valencià viu com a «poc formals» o de «registres baixos» equival a presentar de la mateixa manera els valencians.
Alexandre X. Ordaz Dengra. Cercle Isabel de Villena
El valencià hauria de sentir-se i de predominar clarament en la nova radiotelevisió valenciana en tots els formats: no-ficció (informatius, magazins, documentals…), ficció (cine, sèries, dibuixos animats…), publicitat… Ara bé, ¿quin valencià? ¿El de «eixos hòmens jóvens fan dos faenes i seguixen avant» o el de «aque(s)ts homes joves fan dues feines i segueixen endavant»? (El primer exemple aplica el model de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua -AVL- i el segon seguix els «Criteris lingüístics» elaborats l’any passat per la Direcció General de Política Lingüística -DGPL-.) ¿O cap d’eixos dos models de valencià, sinó algun híbrid? ¿O tant l’u com l’altre, però en funció de «registres» o de «graus de formalitat» com ara alguns suggerixen? Per a resoldre la qüestió, la dita DGPL (una part de la Conselleria d’Educació i Cultura) va crear una comissió que l’estudiara i, en acabant, també ho ha fet la mateixa Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). Finalment, el passat 19 de maig es celebrava en la UV la jornada «El valencià de la futura RTVV: models lingüístics de la comunicació audiovisual», on diferents membres d’eixes comissions donaven pistes sobre les seues possibles conclusions. A la vista de tot el que es va dir, pense que, abans que siga massa tard, convé dibuixar unes línies mestres i tindre-les ben presents quan ens movem en este terreny tan delicat. Per això, dedicaré a la qüestió dos articles dels quals este és el primer. Anem a pams.
El passat dia 16 d’este mes, Levante-EMV duia una notícia procedent d’un comunicat de la conselleria competent en Política Lingüística que deia: “El Consell defén l’ús formal d’un valencià homogeni”. La nota informativa feia referència als Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, impulsats per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, i a les crítiques a estos, contingudes en tres articles del professor de la Universitat de València i vocal de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Abelard Saragossà, publicats en este mateix diari. Crítiques que compartisc. Què s’entén per “valencià homogeni?
