Taula de Filologia Valenciana - Pàgina 3 de 22 - Associació valenciana de professionals de la llengua

Ressenya sobre «El valencianisme lingüístic» en la revista Saó

En este enllaç, i també ací baix, podeu llegir la ressenya que ha fet la revista Saó sobre l’obra El valencianisme lingüístic, d’Abelard Saragossà.

La mateixa editorial que ha publicat Pren la paraula, de Josep Lacreu (2017), ha editat El valencianisme lingüístic, d’Abelard Saragossà (professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i president de Taula de Filologia Valenciana). El llibre tracta un tema que hauria d’haver sigut estudiat en molts escrits: què és el valencianisme lingüístic. Però la realitat no és precisament eixa. De fet, si penseu en articles o llibres sobre el tema probablement no en recordareu cap. La publicació s’acosta al tema des de les dos perspectives necessàries: la lingüística (estudi de paraules, formes i construccions) i la social.

La part lingüística contribuïx a la formació del lectors. A més d’indicar quines són les qüestions més importants que cal tractar en cada part de la teoria lingüística (fonètica, ortografia, etc.), els lectors troben definits els valors de les preprosicions per i per a, o per quines raons estructurals davant de l’estació és preferible a davant l’estació; o per què les mateixes raons que recomanen diferenciar en i amb també aconsellen que diferenciem en i a (com fan la major part dels valencianoparlants).

Al costat de l’aspecte dit (mostrar com es definix estructuralment el valor de les paraules gramaticals), també trobareu com actuen sovint els manuals de valencià: en quins errors incorren i quins efectes negatius tenen els errors en els alumnes. De fet, el llibre inclou una anàlisi de Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat (2016). Podríem dir que El valencianisme lingüistic mostra com sol ensenyar-se el valencià i com s’hauria d’ensenyar.

Hi ha un tercer aspecte important per a la formació dels lectors: descriure com ha evolucionat el valencianisme al llarg del segle i quines són les característiques dels dos models lingüístics que hi han hagut. L’enfocament social també mostra la fonamentació ideològica de cada model. Sovint, parlem sobre la llengua com si fóra una realitat en ella mateixa i, sobretot, com si no fóra una creació dels parlants. Encara és més corrent parlar d’un model lingüístic com si fóra tota la llengua (fora del model, només hi haurien «corrupcions»). Això no obstant, tot model lingüístic és una creació que respon a una ideologia amb unes característiques específiques, que transcendixen en el model. El valencianisme lingüístic és un llibre que es fonamenta en explicacions i argumentacions. Demana una lectura reflexiva, i per això mateix és formatiu.

Després de presentar en llibre en la llibreria Babel de Castelló, la segona presentació serà dijous dia 21 de juny a les 7,30 en el Museu de la Ciutat de València (plaça de l’Arquebisbe, 3; al costat de la porta romànica de la Catedral, i enfront del palau arquebisbal). Parlaran Emili Casanova (membre de l’AVL i director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València), Jordi Manent (autor del pròleg i subdirector de la Revista de Catalunya), Àngel Calpe (AVL) i l’autor

Josep Lacreu: «Ignoren desdenyosament el que ha aprovat l’AVL»

Josep Lacreu

El lingüista i lexicògraf Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’AVL, denuncia en el seu darrer article «Paradoxes de la col·loquialitat» la penalització de la llengua col·loquial que es fa en els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. L’autor de l’exitós Manual d’ús de l’estàndard oral i exdirector del SALT explica la manipulació que s’ha fet del terme «col·loquial», fins al punt que en els exàmens es compten com a error l’ús les paraules marcades amb eixa etiqueta en el Diccionari normatiu valencià. Lacreu informa que imposar als examinands expressar-se exclusivament en un registre formal és una actuació insòlita en una prova de llengua, atés que no s’actua així en els exàmens de català de la Generalitat de Catalunya ni en les proves d’altres idiomes que es regixen pel Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües.

Podeu llegir l’article ací

 

Torna «Trau la llengua»

Taula de Filologia Valenciana celebra l’inici de les emissions de la nova televisió pública valenciana, À Punt. Com a associació dedicada a l’estudi del valencià, ens congratulem especialment per la recuperació de programes sobre divulgació del nostre idioma, com és el cas de Trau la llengua. Pensem que el fet que fóra el segon espai de més audiència de l’antiga RTVV demostra l’interés dels valencians per la llengua pròpia. Esperem que el programa exercirà amb encert i responsabilitat la seua tasca d’entreteniment i divulgació de les nostres paraules, i contribuirà a apujar l’autoestima lingüística dels valencians.

Presentació de «El valencianisme lingüístic» en Castelló de la Plana

Hui a les set el professor de l’UJI Manel Sifre i Abelard Saragossà presentaran El valencianisme lingüístic en la llibreria Babel (Castelló de la Plana). Els lectors del llibre aprendran estructures lingüístiques del valencià, vives i inexistents en castellà, que potser no havien aprés mai. L’obra clama contra el derrotisme i advoca per l’optimisme, aportant, a més, proves estructurals. Està amerada de valencianisme, i explica com el model lingüístic ha canviat al llarg del segle XX.

Pin It on Pinterest