Etiqueta: Criteris DGPLGM

Crònica de la X Jornada sobre el valencià

El passat 10 de novembre de 2018 se celebrà en la ciutat de Borriana (Plana Baixa) la lisa simpson anal X Jornada sobre el valencià: Pedagogia (llengua i literatura) ús social i normativa.

Josep Saborit, Maria Josep Safont i Ramon Ferrer

La Jornada es va obrir amb la presentació a càrrec del professor http://afcmarseille.com/porn/short-dress-fuck Josep Saborit com a representant de Taula de Filologia Valenciana. En primer lloc intervingué l’alcaldessa de Borriana, http://johanstellerphotography.com Maria Josep Safont, la qual donà la benvinguda als assistents i va desitjar que tingueren una jornada ben productiva per a la causa de l’ús i normalització del valencià en tots els àmbits. Tot seguit, el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, http://johanstellerphotography.com Ramon Ferrer, assistent assidu a les jornades de Taula, va destacar la contribució d’esta associació a l’assoliment d’un model de valencià a l’abast de tots. Ferrer va demanar més connexió entre els diversos organismes i entitats dedicades al conreu i normalització del valencià, alhora que va assenyalar que unitat no significa uniformitat. També va valorar la continuïtat de la Jornada sobre el valencià, que enguany arriba a la desena edició ininterrompudament. Finalment, Josep Saborit va destacar la importància històrica de Borriana per als valencians i va elogiar els estudis fets en TFV, que tenen com a denominador comú el desig que la societat valenciana s’identifique amb la llengua normativa i que el valencià augmente la seua consideració social.

Josep Àngel Mas
Josep Àngel Mas

A continuació va començar l’exposició de comunicacions. En la primera tanda, moderada pel professor de l’UJI Manel Sifre, primerament es va exposar el treball «Els models digitals de llengua escrita: del programari lingüístic als diaris», presentat pel professor de la UPV, enter site Josep Àngel Mas. L’autor va reflexionar sobre l’ús de les aplicacions informàtiques de suport a l’ús de la llengua, com ara correctors i traductors automàtics; es va preguntar quin és el model lingüístic que promouen eixes aplicacions i fins a quin punt és coherent amb les propostes de les autoritats normatives i amb els usos generals de la premsa digital valenciana. Partint del marc teòric del pluricentrisme, Mas va fer una relació de diaris escrits en valencià o amb pàgines en esta llengua i assenyalà els models lingüístics que usen: “secessionista, particularista, convergent o uniformista”.

Àngel Calpe
Àngel Calpe

En segon lloc, l’acadèmic de l’AVL http://johanstellerphotography.com Àngel Calpe presentà la ponència «Gestió de la variació lingüística en el món digital: possibilitats en el cas valencià», en què l’autor ressaltà l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les llengües actuals i la bretxa que està creant entre llengües tecnificades i no tecnificades. En la línia de la intervenció prèvia, destacà la necessitat de comptar amb correctors, traductors i programes de reconeiximent i síntesi de veu en valencià, i analitzà la problemàtica de fer localitzacions de programari a la nostra llengua, tenint en compte la dualitat onomàstica i d’estàndards. Finalment, abordà el tema dels codis que s’apliquen al valencià, en especial els de la norma ISO 639 i els de l’IANA.

Juan Carlos Rico, Pere Soriano, Lourdes Aracil i Àngela Girona

Seguidament, l’equip encapçalat per la professora http://johanstellerphotography.com/porn/african-sex-orgy-part-2 Àngela Girona va presentar la comunicació «“RESET: quan perdem la memòria”, una experiència de foment lector des de l’aprenentatge-servei i les TIC». Es tracta d’un programa de lectures dialògiques de contes de ciència-ficció sobre intel·ligència artificial per a classe de Valencià i Biologia, en què es tracten els problemes ètics que el desenvolupament tecnològic ens planteja en un futur cada vegada més pròxim. Segons Girona, es tractava “d’una experiència d’aprenentatge basat en un projecte que partia de la lectura i culminava amb un servei comunitari molt significatiu per a l’alumnat (i emocionant per a tot el professorat)”, ja que el tema de la pèrdua de memòria el varen relacionar amb la malaltia de l’alzhèimer.

Anna Jorquera

L’última comunicació de la primera tanda va correspondre a la professora naughty girlfriend analfuck Anna Jorquera, amb el títol «Estellés: t’estime, t’estimo, t’estim. Una proposta intertextual, lingüística, literària i musical en un institut de València de 2n de Batxillerat». L’autora va exposar l’aplicació d’una unitat didàctica en què, conjuminant la competència lingüística amb la literària, alumnes castellanoparlants abordaven la literatura de Vicent Andrés Estellés a través de la musicació dels seus poemes, i aprofitaven per a treballar els trets bàsics de la dialectologia i la fonètica de la nostra llengua.

Després del descans, es va iniciar la segona part de les presentacions amb la comunicació basada en el treball guanyador del follow premi Jordi Valor d’esta X Jornada. Es tracta de «Passat i present en el primer centenari del decret d’ensenyament del valencià», del croniste i professor de valencià brunette gives head to big cock Lluís Mesa, que va ser exposada per Leo Giménez, per l’absència de l’autor. S’hi destacava la importància del primer decret d’ensenyament en valencià, fet ocorregut el 19 d’agost de 1918, encara que no va arribar a posar-se en pràctica, però va iniciar un camí truncat per la guerra civil i pel règim franquiste, però représ en la transició democràtica que donà lloc a la LUEV. L’autor explicava les reaccions de la premsa d’aleshores i dels polítics a l’aprovació del mencionat decret; a més, feia un xicotet homenatge a aquell decret pioner per a l’ensenyament del valencià.

Crisòstoma Morilla

«Aula MiL: lectura i escriptura» va ser la següent comunicació, un treball presentat per la professora http://ancestorscalling.com/porn/dallas-strokes-fucks-asian Crisòstoma Morilla en què mostra una experiència d’ensenyament Aula MiL, un programa d’enriquiment matemàtic, lingüístic i literari adreçat a alumnes d’ESO amb altes qualificacions en Matemàtiques i Valencià. Les activitats més destacades són la participació dels estudiants en les proves Cangurets i Cangur, Olimpíades matemàtiques, concursos de narrativa o poesia (Sambori, Carles Salvador, Casimir Melià, microrelats de Cruïlla) o el concurs de fotografies de la UV. El treball culminava en l’elaboració de la revista virtual Aula Mil, on s’incloïen les creacions dels alumnes.

J. Leonardo Giménez i Alaitz Zalbidea (al micròfon)

A continuació, el professor go Alaitz Zalbidea presentava l’última comunicació d’esta Jornada: «El model lingüístic dels anys trenta de Nicolau Primitiu Gómez Serrano», fruit de l’anàlisi del dietari inèdit (1934-1935) d’un dels personatges més importants de la història cultural valenciana contemporània. Zalbidea mostrà el contrast entre l’escriptura foneticista que el patrici suecà usava en privat amb el model de les seues obres editades. Va mostrar la inclinació de Primitiu per un model lingüístic particulariste valencià, pel que fa a l’ús de formes genuïnes del territori comprés entre el Sénia i el Segura, i alhora respectuós amb la unitat de la llengua: un model heterogeni recolzat en la fonètica i la llengua viva, i amb una certa inclinació per la llengua arcaica i clàssica. També apostava Primitiu pels tocs convergents, ja que el seu ideal “bacavés” li permetia obrir el ventall lèxic cap a Catalunya o Balears de manera puntual.

Abelard Saragossà
Abelard Saragossà

Finalitzada la presentació de comunicacions, va tindre lloc la presentació de llibres i publicacions. En primer lloc, el professor i acadèmic Abelard Saragossà donà compte del llibre del qual és autor El valencianisme lingüístic, una obra que mostra les mancances dels Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, publicació auspiciada per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme. Saragossà, alhora que efectua la crítica a moltes de les solucions lingüístiques alienes a la parla valenciana contingudes en els mencionats Criteris, descriu (i reivindica) el valor del parlar valencià i els seus elements identificadors i genuïns, com a condició indispensable i determinant per a una acceptació general del valencià en tots els àmbits i per a un ús públic regular i normalitzat.

Tot seguit el mateix Saragossà, juntament amb Àngel Calpe, informaren de la segona època de la revista Aula de Lletres Valencianes - Revista Valenciana de Filologia, que seguirà editant-se gràcies a un conveni amb la Diputació de Castelló, i tindrà a més una versió electrònica elaborada per persones de Taula de Filologia Valenciana a partir del programari lliure Open Journal Systems. Per una altra banda, entraran membres nous en el consell assessor de la revista, amb persones destacades dins del valencianisme.

Adolf Piquer, Joan Garí i Josep Palomero

Finalment va tindre lloc la taula redona ¿Formem lectors, en la docència?, que va comptar amb l’escriptor i acadèmic Josep Palomero (AVL), el professor Adolf Piquer (UJI) i l’escriptor Joan Garí. Josep Palomero va fer notar la diferència entre el perfil de l’alumnat de BUP i COU respecte al d’ESO i Batxillerat, i va mostrar al públic les tècniques de treball en grup i els materials que, en l’antic sistema educatiu, confeccionaven els seus alumnes en l’assignatura de Literatura: unes originals anàlisis de les lectures que tenien com a objectiu implicar els estudiants i fer d’ells nous lectors. Joan Garí va destacar que un ambient propici a la lectura en l’àmbit familiar dels xiquets és fonamental per a que el docent de literatura els puga convertir en un bons lectors; no obstant això, explicà que hi han casos, com el seu, en què la pròpia voluntat motiva a conquistar el món dels llibres a pesar de no vindre d’una família lectora. Adolf Piquer explicà que per a crear lectors, una funció bàsica del docent és saber orientar-los i administrar-los literatura de qualitat que siga capaç d’emocionar-los; també va destacar la pràctica de la transversalitat, gràcies a la qual la lectura servix d’aproximació a altres camps del coneiximent, com ara la història o la ciència.

Després del dinar, guiats per Josep Palomero, els assistents varen realitzar una visita als punts de més interés cultural de la ciutat de Borriana. I amb esta activitat es posà punt final a la X Jornada de Taula de Filologia valenciana.

Enllaços:

Vídeo complet de la X Jornada sobre el valencià

Resum de la X Jornada sobre el valencià

Es presenta «El valencianisme lingüístic» en la ciutat de València

A. Saragossà, J. Manent i À. Calpe

El passat dijous 21 de juny tingué lloc en el Museu de la Ciutat de València la presentació del llibre El valencianisme lingüístic, que analitza la relació dels valencianismes amb la codificació del valencià. A més de l’autor, Abelard Saragossà, intervingueren en l’acte Àngel Calpe, també acadèmic de l’AVL, i Jordi Manent, subdirector de la Revista de Catalunya i redactor del pròleg.

Jordi Manent qualificà el llibre de Saragossà de «dur i valent» per les crítiques constructives als criteris lingüístics de l’actual Direcció de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLGM). Per a entendre la situació actual, Manent dibuixà la trajectòria de la normativa del valencià en el segle passat. En eixe sentit, opinà que l’absència d’una Mancomunitat de València va minvar el pes de les propostes i esmenes valencianes a les Normes de Castelló, que no van ser escoltades pels catalans, i posà com a exemple el pare Lluís Fullana, que no tingué el paper d’interlocutor que Fabra ostentava en Catalunya. Manent va ser crític amb el model lingüístic i les propostes nacionals posteriors de Joan Fuster i afirmà que «les polítiques pancatalanistes arrosseguen minories i no pas majories», i que hui «vivim els residus del cànon lingüístic fusterià». Finalment, lamentà l’absència d’un model lingüístic propi acceptat per una majoria dels valencians, i qualificà de negativa la mescla de models que hi ha hui en les diferents editorials i revistes valencianes.

Abelard Saragossà agraí a Jordi Manent la solidaritat amb els valencians que demostra en el pròleg i, tot seguit, esbossà el contingut del llibre: un repàs als models lingüístics valencians des del segle XX fins hui (Renaixença, República, postguerra, anys 80 i 90, tasca actual de l’AVL), amb una atenció especial al model de llengua de la DGPLGM. Saragossà destacà que Xavier Casp i Joan Fuster s’apartaren durant el franquisme del model de llengua de la República, que era pròxim a la llengua viva, per a acostar-se al noucentisme català, ignorant la tasca de la gramàtica de Sanchis Guarner, que advocava per un model pensat per a la comunicació pública i no només per a la literatura. El president de Taula de Filologia Valenciana destacà que un dels objectius de l’AVL era precisament solucionar les deficiències del fusterianisme pel que fa a la llengua. Va ser crític amb el Bloc Nacionalista Valencià, el qual, segons Saragossà, estigué en els inicis al costat de l’Acadèmia, però ara supedita el valencià a la política tolerant les ingerències de la DGPLGM en el model lingüístic propugnat per la institució normativa.

Per la seua banda, Àngel Calpe qualificà Abelard Saragossà com a gramàtic competent que revisa críticament tòpics i llocs comuns del valencianisme en matèria de normativa lingüística. L’acadèmic constatà que la temptació de fer un ús polític de la llengua és encara massa forta: per una banda, lamentà l’actitud d’aquells que consideren el valencià una llengua «aldeana» i intenten fer creure que la posició hegemònica del castellà està en perill; per l’altra, criticà les actuacions de la DGPLGM que, segons Calpe, defén i respecta públicament l’Acadèmia però que en la pràctica tracta d’impedir l’ús de les formes lingüístiques prioritàries de l’entitat normativa a través de publicacions com els Criteris lingüístics de l’administració de la Generalitat i de legislació menor, amb l’objectiu de tornar al model lingüístic dels anys 80. Sobre l’AVL, reconegué que li falta assertivitat i divulgació dels seus documents normatius.

Vejau la gravació de la presentació, cortesia de l’editorial Àrbena:

Pel valencià consolidat de l’audiovisual (II)

Alexandre X. Ordaz Dengra
Cercle Isabel de Villena

En l’article anterior, vaig introduir la necessitat de basar el model de valencià de la nova radiotelevisió (CVMC) en el que es va consolidar durant vora vint-i-cinc anys d’RTVV i en els treballs de l’AVL, de manera que dignifiquem i vehiculem les paraules i formes d’ús general en la societat valenciana i normatives («eixos hòmens jóvens fan dos faenes i seguixen avant») en compte de fer creure als parlants que tot ho diem malament («aque(s)ts homes joves fan dues feines i segueixen endavant»). En eixe sentit, hauríem de tindre ben en compte que llengua i parlants són inseparables, de manera que dignificar el valencià és dignificar els valencians; i, correlativament, presentar les formes i estructures del valencià viu com a «poc formals» o de «registres baixos» equival a presentar de la mateixa manera els valencians.

Continua llegint

Pel valencià consolidat de l’audiovisual (I)

alexandre-ordaz
Alexandre X. Ordaz Dengra. Cercle Isabel de Villena

El valencià hauria de sentir-se i de predominar clarament en la nova radiotelevisió valenciana en tots els formats: no-ficció (informatius, magazins, documentals…), ficció (cine, sèries, dibuixos animats…), publicitat… Ara bé, ¿quin valencià? ¿El de «eixos hòmens jóvens fan dos faenes i seguixen avant» o el de «aque(s)ts homes joves fan dues feines i segueixen endavant»? (El primer exemple aplica el model de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua -AVL- i el segon seguix els «Criteris lingüístics» elaborats l’any passat per la Direcció General de Política Lingüística -DGPL-.) ¿O cap d’eixos dos models de valencià, sinó algun híbrid? ¿O tant l’u com l’altre, però en funció de «registres» o de «graus de formalitat» com ara alguns suggerixen? Per a resoldre la qüestió, la dita DGPL (una part de la Conselleria d’Educació i Cultura) va crear una comissió que l’estudiara i, en acabant, també ho ha fet la mateixa Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). Finalment, el passat 19 de maig es celebrava en la UV la jornada «El valencià de la futura RTVV: models lingüístics de la comunicació audiovisual», on diferents membres d’eixes comissions donaven pistes sobre les seues possibles conclusions. A la vista de tot el que es va dir, pense que, abans que siga massa tard, convé dibuixar unes línies mestres i tindre-les ben presents quan ens movem en este terreny tan delicat. Per això, dedicaré a la qüestió dos articles dels quals este és el primer. Anem a pams.

Continua llegint

Pin It on Pinterest