Etiqueta: Aula de Lletres Valencianes

La vàlua d’Enric Valor com a gramàtic: dos propostes

Font: Joanbanjo – Wikimedia Commons.

Ja podeu consultar el treball «La vàlua d’Enric Valor com a gramàtic: dos propostes», de Josep Saborit Vilar, publicat en el número 4 de la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia.

L’autor hi analitza dos aproximacions diferents al gramàtic Enric Valor amb l’objectiu de mirar el grau d’objectivitat de cada una. La primera és un treball d’Abelard Saragossà, que conté aportacions concretes de Valor a la teoria lingüística i a la normativa; la segona és un treball de Maria Conca que critica el de Saragossà i que, segons Saborit, degrada l’obra lingüística de Valor perquè no presenta aportacions teòriques i normatives.

Convocatòria a la IX Jornada sobre el valencià

IX_Jornada_valencia_2017_Silla
Cartell
programa2017_02
Programa

IX Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa

Taula de Filologia Valenciana, en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Caixa Popular, Escola Valenciana, la Fundació Constantí Llombart i l’Ajuntament de Silla, convoca la «IX Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa», que es farà el dissabte 28 d’octubre del 2017 en l’Ajuntament de Silla. Així mateix, obrim la convocatòria del premis «Joaquim Garcia Girona» i «Jordi Valor», que tenen com a finalitat fomentar la investigació.

Continua llegint

Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i molt ben orientat

Ja podeu consultar el treball d’Abelard Saragossà «Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i molt ben orientat», publicat en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

El treball mostra les reflexions de Saragossà al voltant del poemari Joc de dos, de Rosa Roig, i mostra que partint del model lingüístic dels setanta i els huitanta, l’autora lliga l’idioma a les persones de l’entorn i dignifica la llengua viva. Per mitjà d’exemples extrets del poemari, Saragossà sosté que Roig actua críticament davant del model aprés en la llengua escrita. El resultat és un model lingüístic arrelat i ben orientat, una llengua digna, natural, aplicable a l’oralitat.

L’ús del valencià: mirada al present i al futur

abelard-aula3-imatge

Ja podeu consultar el treball «L’ús del valencià, mirada al present i al futur. Reflexions per a un valencianisme transversal i majoritari», d’Abelard Saragossà, publicat en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

El treball sintetitza dades sobre l’ús real del valencià en l’actualitat i quin ús voldrien els parlants (§1). Després d’haver constatat la diferència entre l’actitud favorable dels valencians a l’ús públic del valencià i l’ús molt escàs dels dirigents socials, l’article busca quines són les causes de la divergència (§2). Proposa que estarien en les variacions que es varen produir en la ideologia del valencianisme entre els anys trenta i els sixanta del segle xx, i les conseqüències que els canvis ideològics varen tindre en la política valenciana durant els primers anys de la recuperació de la democràcia (final dels setanta i els huitanta). La interpretació del present permet deduir quines són les condicions i les actituds socials, polítiques i lingüístiques que s’haurien de donar per a que l’ús del valencià pare de retrocedir i es recupere (§3). Els factors necessaris van lligats a actituds democràtiques i a la consideració del valencià com a un component destacat de la identitat valenciana. Dins de les condicions considerades, figura la relació entre València i Espanya, i entre València i Catalunya.

Relació entre models lingüístics i ideologies polítiques. El model lingüístic proposat per les universitats valencianes

Abelard Saragossà (Universitat de València)

[L’escrit reproduït és la secció §5.4 del treball: «El valencià del futur i el futur del valencià. Confiança, satisfacció i identitat», publicat en la revista Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia, 5, p. 21-104, 2015. El treball sencer és consultable en Academia.edu]

5.4.Ideologia i model lingüístic

Certament, la identitat dels valencians és la base més potent que hauria de tindre el valencià. Però, ultra les propostes que hem fet parlant dels lingüistes i dels docents (§5.2), hi han més factors lingüístics que afavoririen l’ús públic del valencià. Dedicarem dos apartats al tema, u sobre la relació entre ideologia i model lingüístic (§5.4) i un altre sobre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (§5.5).

Continua llegint

Pin It on Pinterest