La Junta Directiva de Taula de Filologia Valenciana acordà, en la reunió del 26 de juny, dirigir una carta als quatre grups parlamentaris de les Corts Valencianes, els grups Popular, Socialista, Compromís i Vox Corts Valencianes, en què mostràvem la nostra disconformitat amb la resolució aprovada per l’Ajuntament d’Alacant eixe mateix dia a instàncies dels grups municipals del Partit Popular i de Vox que demana la modificació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) per a excloure Alacant de la zona de predomini lingüístic valencià. La carta, que es pot consultar ací i que es reproduïx a continuació, es registrà en la seu electrònica de les Corts el 30 de juny.
Grups parlamentaris Popular, Socialista,
Compromís i Vox Corts Valencianes
Il·lustres senyors diputats i senyores diputades de les Corts Valencianes,
L’associació Taula de Filologia Valenciana s’adreça a vostés amb la màxima preocupació davant la petició elevada pels grups municipals de VOX i el Partit Popular en l’Ajuntament d’Alacant, que insta a modificar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) per a excloure eixa ciutat de la zona de predomini lingüístic valencià.
Volem començar recordant el marc jurídic que empara la nostra llengua. La legislació establix clarament que la llengua valenciana s’ha de respectar, protegir i recuperar. La Constitució Espanyola, en l’article 3.3, establix que «La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció», i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu article 6.5, establix que «S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.»
Els valencians ens hem marcat com a objectiu irrenunciable recuperar el valencià no només per l’enorme valor que té la diversitat lingüística per a les persones i per als pobles, sinó també per a corregir una injustícia històrica. La mateixa LUEV reconeixia ja en 1983 que la situació diglòssica del nostre poble era «consegüent a la situació de sotmetiment del valencià mantinguda durant la història de quasi tres-cents anys». A eixa situació cal sumar, com han documentat diverses institucions acadèmiques, l’efecte de polítiques lingüístiques repressores que han afavorit el castellà.
La paraula clau del nostre manament estatutari és «recuperació». Implica, lògicament, que el valencià s’hauria de fomentar en tots aquells territoris on s’usa o on prèviament s’havia usat. Lamentablement, la llei, en lloc de distingir clarament entre zones amb llengua pròpia valenciana (siga el seu ús actual majoritari, tradicional o històric) i zones amb llengua pròpia castellana, va introduir el concepte de «predomini» lingüístic. Com ja s’ha advertit, eixa classificació fon un error que ha generat el problema actual. Ha donat a entendre a alguns que la frontera és variable i s’ha d’ajustar segons l’ús social de cada moment, traint l’esperit de la llei, que es basa en l’ús tradicional per a determinar l’adscripció de cada municipi.
Les dades que demostren que la llengua pròpia i històrica d’Alacant és el valencià són inqüestionables. Valenciana és la llengua en què està escrita la documentació municipal fins que el Decret de Nova Planta l’any 1707 li llevà l’oficialitat. En valencià estava escrit el setmanari satíric El tio Cuc, perquè en el primer terç del segle XX qui volia ser llegit per la major part dels alacantins havia d’escriure en la nostra llengua. La toponímia de la ciutat està amerada de valencianitat: les platges de l’Albufereta i el Postiguet, el barri de Rabassa o la serra de Fontcalent. També l’antroponímia, amb llinatges valencians com Mas, Ortolà, Castelló, Barceló, Poquet, Brotons, Fillol, Castell o Llobell entre els regidors de l’ajuntament, sense anar més lluny. La llengua pròpia de la ciutat s’evidencia en l’himne oficial d’Alacant i en la cultura popular, amb les coques de molletes i de tonyina, la cèlebre cançó de «La manta al coll», o l’himne, els llibrets i els versos de les fogueres. També se’n fa un ús públic i viu en àmbits com el teatral. I no hem d’oblidar que és la llengua de moltes famílies que han mantingut la seua transmissió fins a l’actualitat i encara més que tenen voluntat de recuperar-la, com ha mostrat la recent consulta sobre la llengua base en l’ensenyança.
Cal subratllar que la petició de l’Ajuntament d’Alacant no és unànime i ni tan sols ha sigut iniciativa del Partit Popular, sinó que fon presentada pel grup municipal de VOX i ha sigut secundada pel PP local com a contrapartida per a poder aprovar un altre acord que incloïa mesures de caràcter financer. I sabem que en el Partit Popular de la Comunitat Valenciana hi ha moltíssima gent que s’estima el valencià i no vol perdre’l. Un clar exemple l’ha donat el president de la Diputació de València, d’eixe partit, que ha manifestat públicament que confia que les Corts Valencianes actuaran «en trellat i sentit comú» davant d’eixa qüestió.
La decisió ha trobat una oposició social amplíssima i transversal, un fet amb pocs precedents. Entitats de sensibilitats molt diverses, des de Lo Rat Penat a Acció Cultural del País Valencià, les institucions acadèmiques i incomptables personalitats del món de la cultura, la ciència i l’empresa, han manifestat el seu rebuig frontal.
Cal recordar que la LUEV s’aprovà en el seu dia per una ampla majoria, sense cap vot en contra. Modificar una llei tan sensible ara per una majoria simple, trencant aquell consens, seria una profunda irresponsabilitat que generaria un conflicte social artificial. Seria, a més, un acte efímer, ja que la nova llei estaria condemnada a ser revertida en el moment en què canviaren les majories parlamentàries.
A més, als polítics que usen la llengua com a arma política o que la sacrifiquen com a moneda de canvi, els advertim: els valencians, tant els que tenen el valencià com a llengua familiar com els que tenen el castellà o altres llengües, valoren el patrimoni cultural valencià molt més del que alguns imaginen. Eixos atacs a la llengua valenciana no eixiran debades, perquè són atacs al conjunt del poble valencià, a la llei i a la justícia.
Per tot això, els demanem que no atenguen la petició dels grups municipals de VOX i PP en l’Ajuntament d’Alacant i que treballen, com mana la Constitució i el nostre Estatut, pel respecte, la protecció i la recuperació de l’idioma valencià, un tresor que és de tot el poble valencià.
