Paraules del Vocabulari de cruïlla incorporades en el diccionari valencià

Vocabulari_de_cruïlla

Article de Felip Gumbau Morera publicat originalment en La Calamanda.

El Vocabulari de cruïlla és una obra del tortosí Joan S. Beltran i Cavaller publicada en dos volums per Onada Edicions l’any 2010 i té com a subtítol «Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal». Tal com diu al principi de la presentació, «té l’objectiu de recordar ‒o fer conèixer‒ i de recuperar l’ús de tot un seguit de mots molt nostres, que havien estat d’ús general a la nostra àrea dialectal i que, en els darrers cinquanta anys, han sofert una reculada notable, especialment entre el sector de població més jove». Sense anar més lluny, l’altre dia em sorprenia perquè ben pocs dels meus alumnes vinarossencs de 2n d’ESO coneixen la paraula capçó, per posar un cas recent. Seguint amb l’obra, al final de la presentació, Beltran declara que l’objectiu del treball, reflectit en el subtítol, és «situar en el context de la llengua formal tot un seguit de mots corrents en el dialecte tortosí», i ho fa documentant les paraules meritòriament amb una selecció de textos ben diversos.

Va ser quan va aparéixer el Diccionari normatiu valencià, publicat en xarxa per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al febrer del 2014, quan, furgnat furgant, per curiositat i defecte professional, vaig tindre l’agradable sorpresa de trobar reflectides paraules que no arreplegava el diccionari català de referència, el de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), com és el cas del nom garrames, cosa que sempre m’ha dolgut. Llavors vaig tindre una pensada: repassar el Vocabulari de cruïlla i mirar si el diccionari de l’Acadèmia (DA) arreplegava paraules de les nostres terres, i la veritat és que la sorpresa va ser molt agradable. És per això que vull compartir esta llista de paraules del Maestrat, les Terres de l’Ebre i el Matarranya que apareixen al diccionari valencià per fer honors a la tasca de Joan S. Beltran i Cavaller, per reconéixer les virtuts del diccionari de l’Acadèmia i, sobretot, per recordar, fer conéixer i recuperar paraules tan nostres. Vos oferixc els mots per orde alfabètic acompanyats de la definició i, si escau, d’algun exemple.

Continua llegint

Continguts d’Aula de Lletres Valencianes 5

Feu clic ací per a visualitzar d’un colp d’ull els continguts que oferix el número 5 de la revista Aula de Lletres Valencianes, la revista de Taula de Filologia Valenciana editada per la Institució Alfons el Magnànim. Es tracta d’un índex ampliat que va ser exposat per Àngel V. Calpe en la presentació de la revista, el 24 d’abril en la Fira del llibre, en la qual també participaren Josep Àngel Mas, Abelard Saragossà, Vicent Flor i Gil Manuel Hernández.

El futur d’Aula de Lletres en la nova situació sociopolítica

josep-angel-mas
Josep Àngel Mas (UPV)

[Escrit de Josep Àngel Mas llegit en la presentació del número 5 de la revista Aula de Lletres Valencianes, Fira del llibre, València, 24-04-2016]

Parle hui ací com a membre del comité d’edició d’Aula de lletres valencianes, concretament de la secció de sociolingüística. Això vol dir que m’ocupe de gestionar els articles que ens arriben sobre l’ítem amplíssim de l’ús de la llengua. Gestionar-los vol dir que faig una primera revisió dels textos que ens arriben i en gestione l’avaluació per part d’experts en la matèria de la categoria de Georg Kremnitz (Universitat de Viena), Lluís Polanco (Universitat de València), Anselm Bodoque (Universitat de València) i Raquel Casesnoves (Universitat Pompeu Fabra), alguns dels quals van acceptar formar part del nostre consell assessor després d’haver publicat en la revista.

Amb açò que acabe de dir, vull destacar que Aula és una revista científica que es comporta com a tal. O que també ho és, perquè el que vull destacar encara més és que la nostra revista aconsegueix combinar esta exigència amb un marcat vessant no sols divulgatiu sinó participatiu per a col·lectius tan importants en la gestió diària i quotidiana de la llengua com són els tècnics lingüístics i els professors d’institut. És aquesta combinació entre rigor i voluntat d’obertura, de participació i construcció comunitària, el que fa d’Aula una revista especial i necessària en la reflexió sobre la situació del valencià i sobre les perspectives de la nostra llengua.

Continua llegint

Entrevista a Abelard Saragossà en La Veu

Reproduïm tot seguit l’entrevista que Raquel Sanchis féu a Abelard Saragossà i que va ser publicada en el diari digital La Veu el dimecres, 20 d’abril de 2016.

Abelard Saragossà, filòleg valencià i professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, director de Taula de Filologia Valenciana i autor d’obres de referència com la Gramàtica valenciana raonada i popular (2003) va estar elegit, el passat 9 d’abril, com ja vam anunciar, acadèmic de l’AVL.

El professor Saragossà, qui ja ha col·laborat amb La Veu en anteriors ocasions, ha accedit a contestar-nos unes preguntes sobre la situació sociolingüística que vivim al País Valencià.

P: Què ens pot dir respecte de la seua recent entrada en una institució tan rellevant per a la societat valenciana com és l’AVL? Què ha suposat aquest fet per a vostè?

R: Des d’un punt de vista social, hi havia un sector que demanava per Internet que jo entrara en l’AVL perquè es senten identificats amb els criteris de la normativa que propose i amb els estudis que faig per a solucionar problemes de la normativa. Un manifest del castellonenc Josep Saborit ha tingut un suport apreciable.

R: Des del punt de vista personal, el fet de ser membre de l’AVL suposa poder debatre amb els qui tenen l’autoritat en la normativa lingüística sobre normes que practiquen els parlants, que divergixen del castellà i que, en canvi, o no figuren en les nostres gramàtiques o figuren en llocs marginals. Per exemple, la construcció temporal demà de matí és inexistent en castellà i ben popular en valencià. També espere debatre, amb els membres de l’AVL, sobre normes que no s’assimilen perquè són poc coherents, com ara la hipotètica elisió de de en la construcció des de que, ja que des no és una paraula i, per tant, des de és una paraula simple i de no hauria de caure. El meu objectiu és impulsar un debat per a aconseguir que el model lingüístic valencià siga més identificador, més assimilable i, en conseqüència, més practicable en la comunicació pública.

Continua llegint

Presentació d’Aula de Lletres 5

Aula-de-lletres-valencianes

El pròxim diumenge, 24 d’abril, tindrà lloc la presentació d’Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia, a les 19:30 hores en la sala 2 del Museu de Ciències Naturals (Jardins del Real) en el marc de la Fira del Llibre de València. L’assistència és lliure per a qualsevol persona interessada en la llengua i la literatura valencianes.

Aula és el resultat de l’activitat de l’associació Taula de Filologia Valenciana, i està publicada per la Institució Alfons el Magnànim. El número 5 inclou els treballs següents:

PART PRIMERA. Estudis.

  • «El valencià del futur i el futur del valencià. Confiança, satisfacció i identitat». Albelard Saragossà.
  • «Les aportacions del Diccionari Normatiu Valencià». Felip Gumbau Morera.
  • «Estudi de les formes un i u en l’obra de Fabra». Ana Sastre Gadea.

PART SEGONA. Documents, experiències, propostes i informes.

  • «Reflexions al voltant del valencià a l’escola». Joaquim López Río.
  • «¿Com podem millorar l’ensenyament del valencià? Reflexions, experiències i propostes». Taula de Filologia Valenciana, Vicent Moreno Montañés, Rosa Ribes, Juli Fenollar i Francesc Company.
  • «El valencià a l’escola pública de la Vall d’Albaida (la tasca dels ensenyants contra la indiferència dels governants)». Joan Olivares.
  • «El teatre com a experiència pedagògica i eina de coneixement personal». Susanna Sebastià Escrig.
  • «Els arxius com a recurs didàctic per a l’ensenyament del valencià». Vicent Terol i Reig.

PART TERCERA. Crítica literària.

  • «Objectius i condicions dels treballs d’anàlisi literària». Taula de Filologia Valenciana.
  • «Les rutes literàries com a eina d’animació a la lectura». Francesc Gisbert i Muñoz.

PART QUARTA. Ressenyes.

  • «Per a una anàlisi del valencianisme. Aportacions de Mas (2008)». Abelard Saragossà.

Consulteu altres números de la revista Aula de Lletres Valencianes

Pin It on Pinterest