El passat 10 de novembre de 2018 se celebrà en la ciutat de Borriana (Plana Baixa) la X Jornada sobre el valencià: Pedagogia (llengua i literatura) ús social i normativa.
Josep Saborit, Maria Josep Safont i Ramon Ferrer
La Jornada es va obrir amb la presentació a càrrec del professor Josep Saborit com a representant de Taula de Filologia Valenciana. En primer lloc intervingué l’alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont, la qual donà la benvinguda als assistents i va desitjar que tingueren una jornada ben productiva per a la causa de l’ús i normalització del valencià en tots els àmbits. Tot seguit, el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, assistent assidu a les jornades de Taula, va destacar la contribució d’esta associació a l’assoliment d’un model de valencià a l’abast de tots. Ferrer va demanar més connexió entre els diversos organismes i entitats dedicades al conreu i normalització del valencià, alhora que va assenyalar que unitat no significa uniformitat. També va valorar la continuïtat de la Jornada sobre el valencià, que enguany arriba a la desena edició ininterrompudament. Finalment, Josep Saborit va destacar la importància històrica de Borriana per als valencians i va elogiar els estudis fets en TFV, que tenen com a denominador comú el desig que la societat valenciana s’identifique amb la llengua normativa i que el valencià augmente la seua consideració social.
Entre els treballs presentats a la passada X Jornada sobre el valencià, el consell de redacció de la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia ha resolt atorgar el premi «Jordi Valor» a Lluís Mesa i Reig, pel seu treball «Passat i present en el primer centenari del decret d’ensenyament del valencià». Així mateix, ha declarat desert el premi «Joaquim Garcia Girona».
Taula considera que la situació social del valencià i el seu ús administratiu, quasi inexistent en l’àmbit judicial, requerix mesures de discriminació positiva que garantisquen els drets lingüístics dels ciutadans valencianoparlants per a poder aconseguir la igualtat efectiva amb l’altra llengua oficial, el castellà.
Des del respecte a la llei i a les sentències judicials, entenem que s’està fent una interpretació massa restrictiva i no absent de càrrega ideològica del nostre marc legal. Considerem que per a arribar a la igualtat des de la nostra realitat cal aplicar la llei amb equitat, concepte jurídic que el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua definix com l’adaptació de la llei a les particularitats de cada cas concret, per a evitar una interpretació rígida dels preceptes legals.
Per tot això, Taula de Filologia Valenciana mostra la seua disposició a continuar treballant per la dignitat i ús social del valencià i els drets lingüístics dels valencianoparlants.
El passat dijous 21 de juny tingué lloc en el Museu de la Ciutat de València la presentació del llibre El valencianisme lingüístic, que analitza la relació dels valencianismes amb la codificació del valencià. A més de l’autor, Abelard Saragossà, intervingueren en l’acte Àngel Calpe, també acadèmic de l’AVL, i Jordi Manent, subdirector de la Revista de Catalunya i redactor del pròleg.
Jordi Manent qualificà el llibre de Saragossà de «dur i valent» per les crítiques constructives als criteris lingüístics de l’actual Direcció de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLGM). Per a entendre la situació actual, Manent dibuixà la trajectòria de la normativa del valencià en el segle passat. En eixe sentit, opinà que l’absència d’una Mancomunitat de València va minvar el pes de les propostes i esmenes valencianes a les Normes de Castelló, que no van ser escoltades pels catalans, i posà com a exemple el pare Lluís Fullana, que no tingué el paper d’interlocutor que Fabra ostentava en Catalunya. Manent va ser crític amb el model lingüístic i les propostes nacionals posteriors de Joan Fuster i afirmà que «les polítiques pancatalanistes arrosseguen minories i no pas majories», i que hui «vivim els residus del cànon lingüístic fusterià». Finalment, lamentà l’absència d’un model lingüístic propi acceptat per una majoria dels valencians, i qualificà de negativa la mescla de models que hi ha hui en les diferents editorials i revistes valencianes.
Abelard Saragossà agraí a Jordi Manent la solidaritat amb els valencians que demostra en el pròleg i, tot seguit, esbossà el contingut del llibre: un repàs als models lingüístics valencians des del segle XX fins hui (Renaixença, República, postguerra, anys 80 i 90, tasca actual de l’AVL), amb una atenció especial al model de llengua de la DGPLGM. Saragossà destacà que Xavier Casp i Joan Fuster s’apartaren durant el franquisme del model de llengua de la República, que era pròxim a la llengua viva, per a acostar-se al noucentisme català, ignorant la tasca de la gramàtica de Sanchis Guarner, que advocava per un model pensat per a la comunicació pública i no només per a la literatura. El president de Taula de Filologia Valenciana destacà que un dels objectius de l’AVL era precisament solucionar les deficiències del fusterianisme pel que fa a la llengua. Va ser crític amb el Bloc Nacionalista Valencià, el qual, segons Saragossà, estigué en els inicis al costat de l’Acadèmia, però ara supedita el valencià a la política tolerant les ingerències de la DGPLGM en el model lingüístic propugnat per la institució normativa.
Per la seua banda, Àngel Calpe qualificà Abelard Saragossà com a gramàtic competent que revisa críticament tòpics i llocs comuns del valencianisme en matèria de normativa lingüística. L’acadèmic constatà que la temptació de fer un ús polític de la llengua és encara massa forta: per una banda, lamentà l’actitud d’aquells que consideren el valencià una llengua «aldeana» i intenten fer creure que la posició hegemònica del castellà està en perill; per l’altra, criticà les actuacions de la DGPLGM que, segons Calpe, defén i respecta públicament l’Acadèmia però que en la pràctica tracta d’impedir l’ús de les formes lingüístiques prioritàries de l’entitat normativa a través de publicacions com els Criteris lingüístics de l’administració de la Generalitat i de legislació menor, amb l’objectiu de tornar al model lingüístic dels anys 80. Sobre l’AVL, reconegué que li falta assertivitat i divulgació dels seus documents normatius.
Vejau la gravació de la presentació, cortesia de l’editorial Àrbena:
