Arxius de Àngel Calpe - Taula de Filologia Valenciana

Etiqueta: Àngel Calpe

Crònica de la X Jornada sobre el valencià

El passat 10 de novembre de 2018 se celebrà en la ciutat de Borriana (Plana Baixa) la X Jornada sobre el valencià: Pedagogia (llengua i literatura) ús social i normativa.

Josep Saborit, Maria Josep Safont i Ramon Ferrer

La Jornada es va obrir amb la presentació a càrrec del professor Josep Saborit com a representant de Taula de Filologia Valenciana. En primer lloc intervingué l’alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont, la qual donà la benvinguda als assistents i va desitjar que tingueren una jornada ben productiva per a la causa de l’ús i normalització del valencià en tots els àmbits. Tot seguit, el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, assistent assidu a les jornades de Taula, va destacar la contribució d’esta associació a l’assoliment d’un model de valencià a l’abast de tots. Ferrer va demanar més connexió entre els diversos organismes i entitats dedicades al conreu i normalització del valencià, alhora que va assenyalar que unitat no significa uniformitat. També va valorar la continuïtat de la Jornada sobre el valencià, que enguany arriba a la desena edició ininterrompudament. Finalment, Josep Saborit va destacar la importància històrica de Borriana per als valencians i va elogiar els estudis fets en TFV, que tenen com a denominador comú el desig que la societat valenciana s’identifique amb la llengua normativa i que el valencià augmente la seua consideració social.

Continua llegint

Es presenta «El valencianisme lingüístic» en la ciutat de València

A. Saragossà, J. Manent i À. Calpe

El passat dijous 21 de juny tingué lloc en el Museu de la Ciutat de València la presentació del llibre El valencianisme lingüístic, que analitza la relació dels valencianismes amb la codificació del valencià. A més de l’autor, Abelard Saragossà, intervingueren en l’acte Àngel Calpe, també acadèmic de l’AVL, i Jordi Manent, subdirector de la Revista de Catalunya i redactor del pròleg.

Jordi Manent qualificà el llibre de Saragossà de «dur i valent» per les crítiques constructives als criteris lingüístics de l’actual Direcció de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLGM). Per a entendre la situació actual, Manent dibuixà la trajectòria de la normativa del valencià en el segle passat. En eixe sentit, opinà que l’absència d’una Mancomunitat de València va minvar el pes de les propostes i esmenes valencianes a les Normes de Castelló, que no van ser escoltades pels catalans, i posà com a exemple el pare Lluís Fullana, que no tingué el paper d’interlocutor que Fabra ostentava en Catalunya. Manent va ser crític amb el model lingüístic i les propostes nacionals posteriors de Joan Fuster i afirmà que «les polítiques pancatalanistes arrosseguen minories i no pas majories», i que hui «vivim els residus del cànon lingüístic fusterià». Finalment, lamentà l’absència d’un model lingüístic propi acceptat per una majoria dels valencians, i qualificà de negativa la mescla de models que hi ha hui en les diferents editorials i revistes valencianes.

Abelard Saragossà agraí a Jordi Manent la solidaritat amb els valencians que demostra en el pròleg i, tot seguit, esbossà el contingut del llibre: un repàs als models lingüístics valencians des del segle XX fins hui (Renaixença, República, postguerra, anys 80 i 90, tasca actual de l’AVL), amb una atenció especial al model de llengua de la DGPLGM. Saragossà destacà que Xavier Casp i Joan Fuster s’apartaren durant el franquisme del model de llengua de la República, que era pròxim a la llengua viva, per a acostar-se al noucentisme català, ignorant la tasca de la gramàtica de Sanchis Guarner, que advocava per un model pensat per a la comunicació pública i no només per a la literatura. El president de Taula de Filologia Valenciana destacà que un dels objectius de l’AVL era precisament solucionar les deficiències del fusterianisme pel que fa a la llengua. Va ser crític amb el Bloc Nacionalista Valencià, el qual, segons Saragossà, estigué en els inicis al costat de l’Acadèmia, però ara supedita el valencià a la política tolerant les ingerències de la DGPLGM en el model lingüístic propugnat per la institució normativa.

Per la seua banda, Àngel Calpe qualificà Abelard Saragossà com a gramàtic competent que revisa críticament tòpics i llocs comuns del valencianisme en matèria de normativa lingüística. L’acadèmic constatà que la temptació de fer un ús polític de la llengua és encara massa forta: per una banda, lamentà l’actitud d’aquells que consideren el valencià una llengua «aldeana» i intenten fer creure que la posició hegemònica del castellà està en perill; per l’altra, criticà les actuacions de la DGPLGM que, segons Calpe, defén i respecta públicament l’Acadèmia però que en la pràctica tracta d’impedir l’ús de les formes lingüístiques prioritàries de l’entitat normativa a través de publicacions com els Criteris lingüístics de l’administració de la Generalitat i de legislació menor, amb l’objectiu de tornar al model lingüístic dels anys 80. Sobre l’AVL, reconegué que li falta assertivitat i divulgació dels seus documents normatius.

Vejau la gravació de la presentació, cortesia de l’editorial Àrbena:

Àrbena publica «El valencianisme lingüístic», d’Abelard Saragossà

L’editorial Àrbena ha publicat el llibre El valencianisme lingüístic, d’Abelard Saragossà

¿Què és el valencianisme lingüístic, i quants n’hi han hagut durant el segle XX? A pesar que el valencià destaca en la personalitat valenciana, són ben escassos els escrits que s’encaren al tema. Este llibre ho fa des de les dos perspectives necessàries: la lingüística (estudi de paraules, formes i construccions) i la social. L’enfocament social mostra els models lingüístics del segle XX i la seua fonamentació ideològica. Evitant el secessionisme i el catalanisme, l’objectiu és ser pro valencians (i no ser anti res). Lluny de l’essencialisme, l’elitisme i el maximalisme (els uns tindrien tota la raó; els altres gens), esta obra fa moltes anàlisis i aportacions sobre el model lingüístic valencià que més ens ajudarà als valencians a dirigir la nostra societat amb dignitat, autoestima i solidaritat.

La presentació del llibre en la Fira del Llibre de València serà dissabte 5 de maig a les 19:30 en el Microespai, a càrrec de l’autor i d’Àngel Vicent Calpe:

Continguts d’Aula de Lletres Valencianes 5

Feu clic ací per a visualitzar d’un colp d’ull els continguts que oferix el número 5 de la revista Aula de Lletres Valencianes, la revista de Taula de Filologia Valenciana editada per la Institució Alfons el Magnànim. Es tracta d’un índex ampliat que va ser exposat per Àngel V. Calpe en la presentació de la revista, el 24 d’abril en la Fira del llibre, en la qual també participaren Josep Àngel Mas, Abelard Saragossà, Vicent Flor i Gil Manuel Hernández.

Presentació d’Aula de Lletres Valencianes demà, en l’Aula Magna

presentacio

Pàgina del periòdic Levante sobre l’acte de demà (feu clic per a ampliar-la)

Demà, dimecres 3 de juny, a les set de la vesprada, presentarem la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia en l’Aula Magna de la Universitat de València. L’acte serà una reflexió sobre l’evolució de la societat valenciana i sobre les necessitats del valencià i del valencianisme, vistes des dels professionals de la llengua. En particular, els temes centrals seran 1) La necessitat de superar la fractura social valenciana sobre la naturalesa del valencià; 2) Com parlar sobre el valencià per a que siga un factor d’unió entre la immensa majoria de valencians (i no un factor de divisió) 3) Com convé ensenyar el valencià (i com no convé ensenyar-lo); 4) La necessitat d’aconseguir un model lingüístic identificador, assimilable i practicable per als valencians de cultura mitjana.

La nostra voluntat és que l’acte aprofite per a presentar un conjunt de propostes socials, educatives i lingüístiques que, a més d’anar a favor de l’ús públic del valencià i ser potenciadores de la cohesió de la societat valenciana, siguen útils al govern de la Generalitat per a tindre l’adhesió de la major part dels valencians.

Al costat de membres de la revista (Antoni López Quiles, Àngel Calpe i Abelard Saragossà), també intervindrà el pintor Manuel Boix i el vicerector de cultura de la Universitat de València, Antoni Ariño.

Pin It on Pinterest