Etiqueta: Àngel Calpe

Crònica de l’onzena Jornada sobre el valencià

Jordi Cassany, Sergi Núñez, Maria Giménez, Imma Navarro, Cris Morilla, Leo Giménez i Miguel Cervera

El passat 19 d’octubre tingué lloc en Alaquàs la XI Jornada sobre el valencià, que cada any organitza l’associació Taula de Filologia Valenciana. Àngel Calpe, en representació de TFV, va inaugurar l’acte destacant la continuïtat que ha tingut al llarg dels anys i celebrant la participació dels docents.

Tot seguit Toni Saura, l’alcalde d’Alaquàs, va dedicar unes paraules a l’acte. El cap del consistori va fer un paral·lelisme entre el Castell d’Alaquàs i l’idioma valencià, afirmant que la llengua també és un patrimoni que la societat i les administracions han de cuidar, dignificar i promocionar.

A continuació, Ramon Ferrer, president de l’AVL, va dedicar unes paraules afectuoses a Taula, i va destacar les bones relacions entre la nostra associació i la institució normativa.

Paco Alòs, en representació de Caixa Popular, va destacar el castell com a element identificador dels alaquasers; va expressar la seua satisfacció per col·laborar en iniciatives com la Jornada sobre el valencià, els concursos d’escriptura de l’AVL, les activitats d’Escola Valenciana o la promoció de la Pilota valenciana. Destacà l’ús del valencià en la comunicació i la publicitat de la Caixa Popular; i finalment, va agrair a TFV la tasca de traslladar a les escoles el valencià des d’una posició pràctica, de diàleg i pragmàtica.

D’esquerra a dreta: Ramon Ferrer, Toni Saura, Paco Alòs i Àngel Calpe

A continuació començaren les ponències. El professor Rafael Roca va fer una presentació apassionada de la història del Castell d’Alaquàs, des dels inicis, passant pels avatars que han posat en risc la seua existència, fins a la seua consideració com a monument historicoartístic, la qual Roca va considerar quasi miraculosa. En eixe sentit, destacà que la «propietat sentimental» dels alaquasers pel castell va ser clau per a poder recuperar l’edifici per al poble.

Rafael Roca

Després arribaren les dos ponències dedicades a l’escriptor de l’any de l’AVL, Sant Vicent Ferrer. En primer lloc, el catedràtic de la Universitat de València Josep Vicent Escartí va presentar el seu llibre Celebrar sant Vicent: festa i literatura. Escartí va explicar la seua afició per la figura de Sant Vicent i la importància que ha tingut per als valencians al llarg de la història. Va posar en valor les festes de Sant Vicent com a element que ha tingut la funció de mantindre la llengua, i també va contextualitzar el predicador valencià en el convuls temps medieval, desmitificant la visió idealitzada que alguns tenen de la convivència de cultures en l’Edat Mitjana.

La segona ponència sobre Sant Vicent arribà de la mà del professor Antoni López Quiles, que va expressar l’aparent paradoxa que siga escriptor de l’any, tenint en compte la manifesta desafecció per la literatura de creació que tenia el sant. No obstant això, Quiles destacà tot seguit la importància lingüística dels seus sermons, que contenen un llenguatge expressiu, pintoresc, insinuant i convincent, qualitats que feien de Sant Vicent un orador especial que provocava fervor i entusiasme.

Fetes les ponències dedicades a l’escriptor de l’any de l’AVL, varen començar les comunicacions.

En primer lloc, Immaculada Navarro Tomás, tècnica lingüística i cap de secció en el DOGV, va presentar la comunicació «El llenguatge com a agent d’igualtat». Navarro va destacar el poder transformador de la paraula i la importància de crear actituds lingüístiques positives; concretament, va assenyalar el gènere com a una construcció social elaborada en el discurs, en el qual també es practiquen les desigualtats socials i els abusos de poder. En definitiva, l’autora volgué sensibilitzar sobre la importància de fer discursos inclusius amb un ús alternatiu al valor genèric del masculí que, al seu parer, invisibilitza les dones.

En acabant, l’extècnic del Serval d’Alzira Leonardo Giménez va presentar la comunicació «La insuficient reducció de les dièresis». L’autor va explicar els canvis normatius que han tendit a reduir eixe signe diacrític, que segons ell han sigut insuficients, i va mostrar, per mitjà d’exemples, la inutilitat d’usar la dièresi en determinades paraules.

A continuació, Jordi Cassany Bates, guanyador del premi Joaquim Garcia Girona (patrocinat per l’AVL) pel treball «Quins valors té el valencià a més de l’identitari i el sentimental? Argumentari a favor de la diversitat lingüística», va exposar la comunicació «Grans motius per a amar la llengua valenciana». Cassany va presentar una sèrie de raons, diferents dels valors identitari i sentimental, per les quals el valencià és una llengua digna. Defengué que és necessari organitzar i posar en valor eixes raons, tenint en compte la identitat feble i a vegades conflictiva dels valencians, i el fet que el valencià no és l’idioma de la majoria de la població valenciana.

Jordi Cassany

Va seguir la comunicació de la filòloga Maria Giménez Romero, guanyadora del premi Jordi Valor (patrocinat per Caixa Popular) pel treball «Les preposicions per i per a en Fabra». L’autora va contrastar el bon ús que fem els valencians de les preposicions per i per a, d’acord amb el valor comunicatiu de cada una, amb l’aproximació errònia de Fabra, la qual ha donat com a resultat una norma incoherent i inaplicable per als valencians (i també per als balears i per als catalans).

Maria Giménez Romero rebé el premi Jordi Valor

Sergi Núñez de Arenas i Leonardo Giménez varen presentar, en nom del Cercle Isabel de Villena, la comunicació «Abandó dels programes i diccionaris SALT i substitució per la nova plataforma SALT.USU. Conseqüències. Proposta». Els autors varen comparar els antics programes i diccionaris SALT amb la nova versió .USU, i mostraren com la nova versió oferix menys funcionalitats i pretén guiar la llengua de les traduccions i correccions cap a un model lingüístic diferent del de la institució normativa valenciana, i més acostat, en canvi, al model predominant en els anys huitanta.

Leonardo Giménez i Sergi Núñez de Arenas. Els presenta Roger Mocholí

A continuació, el refranyer d’Alfarb Miguel Cervera va presentar el seu llibre Refranyer valencià. L’autor va explicar que el refranyer és una font de coneiximent no només lingüístic (vocabulari, capacitat expressiva…), sinó també transversal de la naturalesa i de les relacions socials. És per això que va defendre la importància d’incloure l’estudi dels refranys en la docència del valencià.

Miguel Cervera

Finalment, va tancar la Jornada la comunicació «Didàctica de l’entrevista: de l’expressió oral a l’expressió escrita», de la professora Crisòstoma Morilla. L’autora va presentar una experiència didàctica amb alumnat de l’ESO en què, a través de l’expressió́ oral i el treball amb les TIC, reflexiona sobre el treball cooperatiu, creatiu i autònom, per tal d’assolir les competències bàsiques i col·laborar a formar lectors i futurs escriptors.

Crisòstoma Morilla

Crònica de la X Jornada sobre el valencià

El passat 10 de novembre de 2018 se celebrà en la ciutat de Borriana (Plana Baixa) la X Jornada sobre el valencià: Pedagogia (llengua i literatura) ús social i normativa.

Josep Saborit, Maria Josep Safont i Ramon Ferrer

La Jornada es va obrir amb la presentació a càrrec del professor Josep Saborit com a representant de Taula de Filologia Valenciana. En primer lloc intervingué l’alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont, la qual donà la benvinguda als assistents i va desitjar que tingueren una jornada ben productiva per a la causa de l’ús i normalització del valencià en tots els àmbits. Tot seguit, el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, assistent assidu a les jornades de Taula, va destacar la contribució d’esta associació a l’assoliment d’un model de valencià a l’abast de tots. Ferrer va demanar més connexió entre els diversos organismes i entitats dedicades al conreu i normalització del valencià, alhora que va assenyalar que unitat no significa uniformitat. També va valorar la continuïtat de la Jornada sobre el valencià, que enguany arriba a la desena edició ininterrompudament. Finalment, Josep Saborit va destacar la importància històrica de Borriana per als valencians i va elogiar els estudis fets en TFV, que tenen com a denominador comú el desig que la societat valenciana s’identifique amb la llengua normativa i que el valencià augmente la seua consideració social.

Continua llegint

Es presenta «El valencianisme lingüístic» en la ciutat de València

A. Saragossà, J. Manent i À. Calpe

El passat dijous 21 de juny tingué lloc en el Museu de la Ciutat de València la presentació del llibre El valencianisme lingüístic, que analitza la relació dels valencianismes amb la codificació del valencià. A més de l’autor, Abelard Saragossà, intervingueren en l’acte Àngel Calpe, també acadèmic de l’AVL, i Jordi Manent, subdirector de la Revista de Catalunya i redactor del pròleg.

Jordi Manent qualificà el llibre de Saragossà de «dur i valent» per les crítiques constructives als criteris lingüístics de l’actual Direcció de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLGM). Per a entendre la situació actual, Manent dibuixà la trajectòria de la normativa del valencià en el segle passat. En eixe sentit, opinà que l’absència d’una Mancomunitat de València va minvar el pes de les propostes i esmenes valencianes a les Normes de Castelló, que no van ser escoltades pels catalans, i posà com a exemple el pare Lluís Fullana, que no tingué el paper d’interlocutor que Fabra ostentava en Catalunya. Manent va ser crític amb el model lingüístic i les propostes nacionals posteriors de Joan Fuster i afirmà que «les polítiques pancatalanistes arrosseguen minories i no pas majories», i que hui «vivim els residus del cànon lingüístic fusterià». Finalment, lamentà l’absència d’un model lingüístic propi acceptat per una majoria dels valencians, i qualificà de negativa la mescla de models que hi ha hui en les diferents editorials i revistes valencianes.

Abelard Saragossà agraí a Jordi Manent la solidaritat amb els valencians que demostra en el pròleg i, tot seguit, esbossà el contingut del llibre: un repàs als models lingüístics valencians des del segle XX fins hui (Renaixença, República, postguerra, anys 80 i 90, tasca actual de l’AVL), amb una atenció especial al model de llengua de la DGPLGM. Saragossà destacà que Xavier Casp i Joan Fuster s’apartaren durant el franquisme del model de llengua de la República, que era pròxim a la llengua viva, per a acostar-se al noucentisme català, ignorant la tasca de la gramàtica de Sanchis Guarner, que advocava per un model pensat per a la comunicació pública i no només per a la literatura. El president de Taula de Filologia Valenciana destacà que un dels objectius de l’AVL era precisament solucionar les deficiències del fusterianisme pel que fa a la llengua. Va ser crític amb el Bloc Nacionalista Valencià, el qual, segons Saragossà, estigué en els inicis al costat de l’Acadèmia, però ara supedita el valencià a la política tolerant les ingerències de la DGPLGM en el model lingüístic propugnat per la institució normativa.

Per la seua banda, Àngel Calpe qualificà Abelard Saragossà com a gramàtic competent que revisa críticament tòpics i llocs comuns del valencianisme en matèria de normativa lingüística. L’acadèmic constatà que la temptació de fer un ús polític de la llengua és encara massa forta: per una banda, lamentà l’actitud d’aquells que consideren el valencià una llengua «aldeana» i intenten fer creure que la posició hegemònica del castellà està en perill; per l’altra, criticà les actuacions de la DGPLGM que, segons Calpe, defén i respecta públicament l’Acadèmia però que en la pràctica tracta d’impedir l’ús de les formes lingüístiques prioritàries de l’entitat normativa a través de publicacions com els Criteris lingüístics de l’administració de la Generalitat i de legislació menor, amb l’objectiu de tornar al model lingüístic dels anys 80. Sobre l’AVL, reconegué que li falta assertivitat i divulgació dels seus documents normatius.

Vejau la gravació de la presentació, cortesia de l’editorial Àrbena:

Àrbena publica «El valencianisme lingüístic», d’Abelard Saragossà

L’editorial Àrbena ha publicat el llibre El valencianisme lingüístic, d’Abelard Saragossà

¿Què és el valencianisme lingüístic, i quants n’hi han hagut durant el segle XX? A pesar que el valencià destaca en la personalitat valenciana, són ben escassos els escrits que s’encaren al tema. Este llibre ho fa des de les dos perspectives necessàries: la lingüística (estudi de paraules, formes i construccions) i la social. L’enfocament social mostra els models lingüístics del segle XX i la seua fonamentació ideològica. Evitant el secessionisme i el catalanisme, l’objectiu és ser pro valencians (i no ser anti res). Lluny de l’essencialisme, l’elitisme i el maximalisme (els uns tindrien tota la raó; els altres gens), esta obra fa moltes anàlisis i aportacions sobre el model lingüístic valencià que més ens ajudarà als valencians a dirigir la nostra societat amb dignitat, autoestima i solidaritat.

La presentació del llibre en la Fira del Llibre de València serà dissabte 5 de maig a les 19:30 en el Microespai, a càrrec de l’autor i d’Àngel Vicent Calpe:

Continguts d’Aula de Lletres Valencianes 5

Feu clic ací per a visualitzar d’un colp d’ull els continguts que oferix el número 5 de la revista Aula de Lletres Valencianes, la revista de Taula de Filologia Valenciana editada per la Institució Alfons el Magnànim. Es tracta d’un índex ampliat que va ser exposat per Àngel V. Calpe en la presentació de la revista, el 24 d’abril en la Fira del llibre, en la qual també participaren Josep Àngel Mas, Abelard Saragossà, Vicent Flor i Gil Manuel Hernández.

Pin It on Pinterest