Categoria: comunicats


jul.
2025

Carta als grups parlamentaris de les Corts Valencianes sobre la vinculació d’Alacant a la zona de predomini lingüístic valencià

categories: comunicats

La Junta Directiva de Taula de Filologia Valenciana acordà, en la reunió del 26 de juny, dirigir una carta als quatre grups parlamentaris de les Corts Valencianes, els grups Popular, Socialista, Compromís i Vox Corts Valencianes, en què mostràvem la nostra disconformitat amb la resolució aprovada per l’Ajuntament d’Alacant eixe mateix dia a instàncies dels grups municipals del Partit Popular i de Vox que demana la modificació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) per a excloure Alacant de la zona de predomini lingüístic valencià. La carta, que es pot consultar ací i que es reproduïx a continuació, es registrà en la seu electrònica de les Corts el 30 de juny.

Grups parlamentaris Popular, Socialista,
Compromís i Vox Corts Valencianes

Il·lustres senyors diputats i senyores diputades de les Corts Valencianes,

L’associació Taula de Filologia Valenciana s’adreça a vostés amb la màxima preocupació davant la petició elevada pels grups municipals de VOX i el Partit Popular en l’Ajuntament d’Alacant, que insta a modificar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) per a excloure eixa ciutat de la zona de predomini lingüístic valencià.

Volem començar recordant el marc jurídic que empara la nostra llengua. La legislació establix clarament que la llengua valenciana s’ha de respectar, protegir i recuperar. La Constitució Espanyola, en l’article 3.3, establix que «La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció», i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu article 6.5, establix que «S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.»

Els valencians ens hem marcat com a objectiu irrenunciable recuperar el valencià no només per l’enorme valor que té la diversitat lingüística per a les persones i per als pobles, sinó també per a corregir una injustícia històrica. La mateixa LUEV reconeixia ja en 1983 que la situació diglòssica del nostre poble era «consegüent a la situació de sotmetiment del valencià mantinguda durant la història de quasi tres-cents anys». A eixa situació cal sumar, com han documentat diverses institucions acadèmiques, l’efecte de polítiques lingüístiques repressores que han afavorit el castellà.

La paraula clau del nostre manament estatutari és «recuperació». Implica, lògicament, que el valencià s’hauria de fomentar en tots aquells territoris on s’usa o on prèviament s’havia usat. Lamentablement, la llei, en lloc de distingir clarament entre zones amb llengua pròpia valenciana (siga el seu ús actual majoritari, tradicional o històric) i zones amb llengua pròpia castellana, va introduir el concepte de «predomini» lingüístic. Com ja s’ha advertit, eixa classificació fon un error que ha generat el problema actual. Ha donat a entendre a alguns que la frontera és variable i s’ha d’ajustar segons l’ús social de cada moment, traint l’esperit de la llei, que es basa en l’ús tradicional per a determinar l’adscripció de cada municipi.

Les dades que demostren que la llengua pròpia i històrica d’Alacant és el valencià són inqüestionables. Valenciana és la llengua en què està escrita la documentació municipal fins que el Decret de Nova Planta l’any 1707 li llevà l’oficialitat. En valencià estava escrit el setmanari satíric El tio Cuc, perquè en el primer terç del segle XX qui volia ser llegit per la major part dels alacantins havia d’escriure en la nostra llengua. La toponímia de la ciutat està amerada de valencianitat: les platges de l’Albufereta i el Postiguet, el barri de Rabassa o la serra de Fontcalent. També l’antroponímia, amb llinatges valencians com Mas, Ortolà, Castelló, Barceló, Poquet, Brotons, Fillol, Castell o Llobell entre els regidors de l’ajuntament, sense anar més lluny. La llengua pròpia de la ciutat s’evidencia en l’himne oficial d’Alacant i en la cultura popular, amb les coques de molletes i de tonyina, la cèlebre cançó de «La manta al coll», o l’himne, els llibrets i els versos de les fogueres. També se’n fa un ús públic i viu en àmbits com el teatral. I no hem d’oblidar que és la llengua de moltes famílies que han mantingut la seua transmissió fins a l’actualitat i encara més que tenen voluntat de recuperar-la, com ha mostrat la recent consulta sobre la llengua base en l’ensenyança.

Cal subratllar que la petició de l’Ajuntament d’Alacant no és unànime i ni tan sols ha sigut iniciativa del Partit Popular, sinó que fon presentada pel grup municipal de VOX i ha sigut secundada pel PP local com a contrapartida per a poder aprovar un altre acord que incloïa mesures de caràcter financer. I sabem que en el Partit Popular de la Comunitat Valenciana hi ha moltíssima gent que s’estima el valencià i no vol perdre’l. Un clar exemple l’ha donat el president de la Diputació de València, d’eixe partit, que ha manifestat públicament que confia que les Corts Valencianes actuaran «en trellat i sentit comú» davant d’eixa qüestió.

La decisió ha trobat una oposició social amplíssima i transversal, un fet amb pocs precedents. Entitats de sensibilitats molt diverses, des de Lo Rat Penat a Acció Cultural del País Valencià, les institucions acadèmiques i incomptables personalitats del món de la cultura, la ciència i l’empresa, han manifestat el seu rebuig frontal.

Cal recordar que la LUEV s’aprovà en el seu dia per una ampla majoria, sense cap vot en contra. Modificar una llei tan sensible ara per una majoria simple, trencant aquell consens, seria una profunda irresponsabilitat que generaria un conflicte social artificial. Seria, a més, un acte efímer, ja que la nova llei estaria condemnada a ser revertida en el moment en què canviaren les majories parlamentàries.

A més, als polítics que usen la llengua com a arma política o que la sacrifiquen com a moneda de canvi, els advertim: els valencians, tant els que tenen el valencià com a llengua familiar com els que tenen el castellà o altres llengües, valoren el patrimoni cultural valencià molt més del que alguns imaginen. Eixos atacs a la llengua valenciana no eixiran debades, perquè són atacs al conjunt del poble valencià, a la llei i a la justícia.

Per tot això, els demanem que no atenguen la petició dels grups municipals de VOX i PP en l’Ajuntament d’Alacant i que treballen, com mana la Constitució i el nostre Estatut, pel respecte, la protecció i la recuperació de l’idioma valencià, un tresor que és de tot el poble valencià.


juny
2025

Manifest a l’entorn de la grafia ‘Valéncia’

categories: comunicats, General

Atés el seu interés social i lingüístic i de la defensa que fa d’un destacat membre de Taula de Filologia Valenciana, reproduïm ací el Manifest a l’entorn de la grafia ‘Valéncia’ subscrit per diverses persones de llarga trajectòria en defensa del valencià. Taula ha respectat les opcions lingüístiques de l’escrit, que no és una publicació oficial de l’associació, però no avala necessàriament el seu contingut.

Manifest a l’entorn de la grafia ‘Valéncia’

Els avall firmants (professors i tècnics lingüístics de llengua catalana/valenciana i persones interessades i compromeses en el refermament d’este idioma, volem manifestar que:

1. Com a persones que considerem que el periodisme ha de ser (entre més coses) una plataforma per a divulgar parers diversos sobre qualsevol tema que genere controvèrsia en el conjunt de la societat, lamentem que el diari digital Vilaweb haja fet un tractament periodístic incoherent amb els seus propis principis (almenys, els que propugna oficialment) amb relació a la controvèrsia sobre quina ha de ser la grafia oficial del cap i casal del País Valencià.

L’esmentat digital va publicar un article (“L’espanyolització del nom de València, una eina més del PP i Vox per a atacar l’AVL”, 25 de març del 2025) posant el focus en el fet que PP i Vox volien dur avant l’oficialització de la grafia castellana Valencia (per tant, sense accent). En la segona part de la notícia (amb l’encapçalament “La sorpresa i el desencís dels alumnes de Saragossà”), Vilaweb informava que un grup d’antics estudiants qüestionava el doctor Abelard Saragossà per redactar un informe on dictaminava que la grafia oficial que pertocaria en català/valencià és Valéncia, amb accent tancat.

La peça periodística de Vilaweb reproduïx diversos fragments de l’escrit crític amb el doctor Saragossà. Tanmateix, la notícia no reproduïx ni glossa enlloc els criteris reportats pel doctor Saragossà en el seu informe, una cosa que, per ètica periodística, caldria haver fet; i tampoc reporta el parer del mateix doctor Saragossà (Vilaweb podia haver-li demanat dades sobre este tema, cosa que és esperable en un mitjà de comunicació que té com a lema “No faces de la teua ignorància un argument”).

Sobre això cal afegir-hi que, des del punt de vista periodístic, sobta que la primera notícia que han rebut els lectors de Vilaweb siga que, en el món dels filòlegs, hi han veus reticents a la proposta gràfica feta pel doctor Saragossà, quan la primera notícia sobre este afer hauria hagut de ser que un filòleg de català ha elaborat un informe tècnic on proposa una grafia oficial per al cap i casal del País Valencià diferent de com s’ha escrit durant el segle XX.

(més…)


juny
2025

Comunicat de Taula de Filologia Valenciana: Pel valencià, per la dignitat i per la convivència

categories: comunicats

Taula de Filologia Valenciana (TFV), entitat dedicada a la investigació i la promoció de la llengua i la literatura valencianes, expressa la seua rotunda condemna per la greu retallada pressupostària imposada a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en els pressuposts de la Generalitat Valenciana per al 2025, aprovada per la majoria parlamentària de PP i VOX.

Les esmenes aprovades comporten la supressió total del capítol d’inversions i una reducció del 90% en gastos corrents, fet que deixa l’AVL pràcticament inoperativa. Tal com ha denunciat la mateixa institució en un informe jurídic del 27 de maig del 2025, eixes mesures vulneren l’Estatut d’Autonomia i fan inviable l’exercici de la seua funció institucional.

Eixa ofensiva política ha anat acompanyada de declaracions públiques que expressen la voluntat d’ofegar i fer desaparéixer l’Acadèmia. Això evidencia que no es tracta d’una decisió econòmica, sinó d’un atac ideològic a una institució estatutària que va nàixer per a materialitzar el consens lingüístic valencià.

A més, la retallada posa en perill directe la continuïtat del premi d’investigació científica “Joaquim Garcia Girona”, que TFV convoca anualment amb el suport econòmic de l’Acadèmia. Eixe guardó ha sigut un estímul fonamental per a la investigació rigorosa i compromesa amb el valencià, i la seua desaparició seria un colp greu a la promoció, l’ensenyança i la investigació del nostre idioma propi.

Des de la TFV considerem que la defensa de l’AVL ha d’anar acompanyada d’una exigència de fidelitat als seus propis principis fundacionals. La Llei 7/1998, de creació de l’AVL, establix que esta ha de “vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària i la realitat lingüística genuïna valenciana”. El Dictamen de l’Acadèmia del 2005 reconeix que cal evitar polèmiques estèrils i respectar la diversitat de percepcions socials sobre la llengua, apostant per una codificació policèntrica i integradora, basada en la coordinació i en reconeixement de la dignitat del valencià.

En eixe sentit, TFV fa una crida a l’AVL per tal que recupere plenament l’esperit del seu mandat legal, i treballe per a restablir la confiança de tots els sectors que defenen el valencià des de la pluralitat però sense renunciar a l’ideal de trobar un model lingüístic acceptable per a tots els valencians, basat en criteris objectius, autocentrats i aplicables per a la majoria social.

TFV es reafirma en la seua vocació de via central i integradora, que evita essencialismes i elitismes contraproduents. Com a associació de professionals de la llengua, la literatura i la didàctica, defenem un model de valencià identificador, assimilable i practicable, arrelat en la nostra tradició i obert a la realitat social, aplicable tant parlant en públic com escrivint. El nostre compromís és amb la cohesió de la societat valenciana, amb la dignificació del valencià viu i amb la construcció d’un futur compartit que millore la societat valenciana actual.

Per tot això, TFV:

  • Rebutja la retallada pressupostària perquè suposa un atac a la llengua valenciana, a la seua institució normativa i a l’autogovern valencià.
  • Reclama la restitució del finançament de l’AVL i el respecte a la seua autonomia.
  • Insta l’AVL a revisar la seua actuació per tal de garantir el compliment fidel dels preceptes que determina la seua Llei de Creació (1998).
  • Reivindica la continuïtat del premi “Joaquim Garcia Girona” com a símbol de la investigació rigorosa i compromesa amb el valencià.
  • Fa una crida a la societat civil, al món acadèmic i a les institucions públiques a sumar-se a la defensa de la llengua pròpia dels valencians i de les institucions que la protegixen.

La llengua valenciana és patrimoni comú de tots els valencians. No permetrem que siga silenciada per interessos partidistes ni desfigurada per inèrcies doctrinals.

Pel valencià. Per la dignitat. Per la convivència.

Taula de Filologia Valenciana
València, juny de 2025


maig
2024

Posició de Taula de Filologia Valenciana davant la «Proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa»

categories: comunicats

Intervenció de Jordi Cassany Bates, secretari de Taula de Filologia Valenciana, feta el 6 de maig de 2024 en la Comissió d’Educació i Cultura de les Corts, a petició del PSPV-PSOE, durant la fase de participació ciutadana del procediment d’elaboració de la «Proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa», presentada pels grups parlamentaris Popular i Vox. La posició del Dr. Cassany representa també la de la nostra associació.

«Bon dia. En primer lloc, m’agradaria agrair l’oportunitat que em brinden de recentrar el debat en algunes qüestions clau que són necessàries si volem, sincerament, millorar l’educació i, per tant, millorar la societat.

»Ja que la proposició de llei té en el seu títol –o fa una referència implícita– als pares, començaré parlant de quin és el marge de decisió que tenen els pares en l’educació obligatòria. Evidentment, la col·laboració de les famílies és molt beneficiosa, i també la seua participació i la seua presa de decisions és positiva. La Constitució fins i tot preveu que els pares intervinguen en el control i la gestió dels centres; però, com ja s’ha dit ací abans, això es fa a través de representants en el Consell escolar, junt amb representants dels altres sectors de la comunitat educativa. La Constitució, als pares, els dona en exclusiva la potestat de decidir solament sobre dos qüestions: la primera és triar entre centres públics o altre tipus de centres, i l’altra és la formació religiosa o moral. I ja està.

»El concepte de llibertat d’ensenyança que proclama la Constitució inclou altres llibertats; per exemple la llibertat de càtedra, però als pares no els dona més potestat. Això, si no s’ho creuen, ho poden consultar en el Diccionario Panhispánico del Español Jurídico, que és un diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, i allí voran clarament que, quant als pares, no hi ha més drets reconeguts en la Constitució que eixos dos.

»¿Per què és això així? ¿Per què els pares no es poden immiscir més? Doncs per la mateixa natura de l’educació. La Constitució diu que l’educació bàsica és obligatòria. ¿I per què és obligatòria l’educació bàsica en una societat? ¿Per què els pares no tenen la llibertat de no enviar els fills a escola? ¿Per què poden perdre la pàtria potestat si no envien els fills a escola? Doncs perquè, com ja ha avançat el professor Dolz, per a que una societat funcione és necessari que els ciutadans tinguen determinats coneiximents, valors i habilitats; per a que estos ciutadans no siguen un problema per a la resta de la societat i per a si mateixos.

»Per exemple, quan ve una pandèmia, necessitem que els nostres conciutadans tinguen una formació mínima en qüestions de salut, perquè si no, això ens afecta a la nostra salut personal. Estem tots vivint en societat. A l’hora de votar en les eleccions, necessitem que els altres electors tinguen una mínima formació, per a que no siguen tan fàcilment manipulables per partits que potser voldrien acabar amb la democràcia.

»I en qüestions de llengües, també. Per a que tots els nostres conciutadans puguen exercir el seu dret a parlar cadascú la llengua que vullga, és necessari que tota la societat, com a mínim, entenga les dos llengües. És a dir, el dret a la ignorància no existix, perquè la llibertat d’una persona acaba a on comença la llibertat dels demés.

»Posaré un símil: ¿Veritat que a tots els que circulem per les vies ens interessa que aquells que conduïxen vehicles motoritzats tinguen un carnet de conduir? ¿Veritat que no hi ha llibertat de conduir un cotxe sense tindre carnet de conduir? ¿Per què? Perquè ens afectaria als demés; acabaríem tenint un accident nosaltres. Doncs, l’educació obligatòria és una espècie d’autoescola per a circular en la societat. I qui decidix què s’aprén en eixa autoescola de la societat no són els xiquets, no són les famílies, sinó que és tota la societat en conjunt, a través del Parlament.

»¿I què diu el Parlament? Doncs ací he portat la Constitució espanyola per a recordar. La Constitució diu que la riquea lingüística d’Espanya serà objecte d’especial respecte i protecció. Protecció vol dir que no desaparega, per exemple, el valencià. Si està desapareixent el valencià és que no estem complint la Constitució.

»Després, ¿què diu l’Estatut d’Autonomia? L’Estatut, a més de proclamar que el valencià és la llengua pròpia, ens diu que tots tenim el dret a usar el valencià, i que tots tenim el dret a rebre l’ensenyament del valencià i en valencià. Tots els xiquets. I açò és un dret que els seus pares no els poden llevar, als xiquets: el dret a aprendre en valencià. Això ho proclama l’Estatut.

»Després, la Llei d’Ús i Ensenyament [del valencià] es marca com un objectiu, i això no ho podem oblidar en tot el debat este, que els xiquets acaben l’educació obligatòria amb un nivell equiparable de les dos llengües. Bé, ¿això com es fa? Doncs això no es fa invertint el 50% del temps en una llengua i el 50% en l’altra; perquè l’escola no existix per a ensenyar tot allò que fa falta aprendre, sinó solament per a completar tot l’aprenentatge que es fa en la família, en el carrer o en el contacte amb els mitjans de comunicació. I com en la societat valenciana la llengua dominant és el castellà, l’escola, per a poder anivellar l’aprenentatge, necessita donar-li més temps i més recursos al valencià. ¿Quants recursos? Doncs hem de mirar l’experiència que tenim i vore què ha passat.

»Jo, ací, tinc l’opinió dels meus alumnes de 1r de batxillerat. Els he preguntat: ¿Vosatros sentiu que s’ha complit l’objectiu que marca la LUEV d’arribar a un nivell equiparable de les dos llengües? I tots i cadascun dels meus alumnes de 1r de batxillerat (i són alumnes d’un municipi valencianoparlant) m’han dit que dominen més el castellà que el valencià. Això ja ens dona pistes de quina ha de ser la presència del valencià [en l’escola]: major que l’actual. Gràcies.»


febr.
2024

Comunicat. Reunió en la DG d’Ordenació Educativa i Política Lingüística

categories: comunicats

El president de Taula de Filologia Valenciana, Àngel Calpe, el director d’Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia, Abelard Saragossà, i el delegat de l’associació per a tecnologies lingüístiques i xàrcies socials, Carles López Cerezuela, s’han reunit el dimecres 31 de gener amb el director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe, i amb el subdirector general de Política Lingüística, Vicent Satorres, en la seu de la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació.

Taula ha mostrat el seu interés i preocupació per l’impacte que la reforma anunciada de la Llei de Plurilingüisme tindrà en l’ensenyança del valencià i en valencià, i demana que s’assegure el dret de tots els xiquets a aprendre valencià.

Així mateix, des de Taula considerem que la revisió en marxa dels criteris lingüístics publicats per l’anterior govern va en la bona direcció de reforçar l’autoestima lingüística col·lectiva dels valencians, perquè entenem que eixa ha de ser la guia de qualsevol política de promoció de l’ús social de la nostra llengua. És per això que animarà els seus membres a realitzar aportacions i suggerències en el procés de consulta que, a tal efecte, ha obert la Conselleria a partir de la recepció del preceptiu informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Per altra banda, Taula demana a la Conselleria que explore la manera d’incentivar l’aplicació de les tecnologies lingüístiques al valencià i de motivar les grans empreses multinacionals per tal que l’usen i li donen visibilitat. En eixe sentit, demana que es continue millorant el programa Salt, que hauria de traduir a un model de llengua més pròxim al valencià general, i que es pose a disposició del públic un diccionari bilingüe, entre altres ferramentes digitals.

Una de les línies d’investigació més productives de Taula ha sigut l’anàlisi de materials docents per a l’ensenyança de l’idioma valencià, i reclama que la Conselleria impulse una millora en eixe camp. 

Taula mostra la seua preocupació per la pèrdua de valor del coneiximent del valencià en l’accés i baremació de la funció pública i demana que s’assegure el respecte als drets lingüístics dels ciutadans i, en especial, el seu dret a usar el valencià quan tracten amb l’Administració de la Generalitat.

Per últim, Taula vol destacar la bona acollida i l’actitud atenta i dialogant dels responsables de Política Lingüística de la Generalitat que ens han atés.

Pin It on Pinterest