Jordi Cassany, Sergi Núñez, Maria Giménez, Imma Navarro, Cris Morilla, Leo Giménez i Miguel Cervera

El passat 19 d’octubre tingué lloc en Alaquàs la XI Jornada sobre el valencià, que cada any organitza l’associació Taula de Filologia Valenciana. Àngel Calpe, en representació de TFV, va inaugurar l’acte destacant la continuïtat que ha tingut al llarg dels anys i celebrant la participació dels docents.

Tot seguit Toni Saura, l’alcalde d’Alaquàs, va dedicar unes paraules a l’acte. El cap del consistori va fer un paral·lelisme entre el Castell d’Alaquàs i l’idioma valencià, afirmant que la llengua també és un patrimoni que la societat i les administracions han de cuidar, dignificar i promocionar.

A continuació, Ramon Ferrer, president de l’AVL, va dedicar unes paraules afectuoses a Taula, i va destacar les bones relacions entre la nostra associació i la institució normativa.

Paco Alòs, en representació de Caixa Popular, va destacar el castell com a element identificador dels alaquasers; va expressar la seua satisfacció per col·laborar en iniciatives com la Jornada sobre el valencià, els concursos d’escriptura de l’AVL, les activitats d’Escola Valenciana o la promoció de la Pilota valenciana. Destacà l’ús del valencià en la comunicació i la publicitat de la Caixa Popular; i finalment, va agrair a TFV la tasca de traslladar a les escoles el valencià des d’una posició pràctica, de diàleg i pragmàtica.

D’esquerra a dreta: Ramon Ferrer, Toni Saura, Paco Alòs i Àngel Calpe

A continuació començaren les ponències. El professor Rafael Roca va fer una presentació apassionada de la història del Castell d’Alaquàs, des dels inicis, passant pels avatars que han posat en risc la seua existència, fins a la seua consideració com a monument historicoartístic, la qual Roca va considerar quasi miraculosa. En eixe sentit, destacà que la «propietat sentimental» dels alaquasers pel castell va ser clau per a poder recuperar l’edifici per al poble.

Rafael Roca

Després arribaren les dos ponències dedicades a l’escriptor de l’any de l’AVL, Sant Vicent Ferrer. En primer lloc, el catedràtic de la Universitat de València Josep Vicent Escartí va presentar el seu llibre Celebrar sant Vicent: festa i literatura. Escartí va explicar la seua afició per la figura de Sant Vicent i la importància que ha tingut per als valencians al llarg de la història. Va posar en valor les festes de Sant Vicent com a element que ha tingut la funció de mantindre la llengua, i també va contextualitzar el predicador valencià en el convuls temps medieval, desmitificant la visió idealitzada que alguns tenen de la convivència de cultures en l’Edat Mitjana.

La segona ponència sobre Sant Vicent arribà de la mà del professor Antoni López Quiles, que va expressar l’aparent paradoxa que siga escriptor de l’any, tenint en compte la manifesta desafecció per la literatura de creació que tenia el sant. No obstant això, Quiles destacà tot seguit la importància lingüística dels seus sermons, que contenen un llenguatge expressiu, pintoresc, insinuant i convincent, qualitats que feien de Sant Vicent un orador especial que provocava fervor i entusiasme.

Fetes les ponències dedicades a l’escriptor de l’any de l’AVL, varen començar les comunicacions.

En primer lloc, Immaculada Navarro Tomás, tècnica lingüística i cap de secció en el DOGV, va presentar la comunicació «El llenguatge com a agent d’igualtat». Navarro va destacar el poder transformador de la paraula i la importància de crear actituds lingüístiques positives; concretament, va assenyalar el gènere com a una construcció social elaborada en el discurs, en el qual també es practiquen les desigualtats socials i els abusos de poder. En definitiva, l’autora volgué sensibilitzar sobre la importància de fer discursos inclusius amb un ús alternatiu al valor genèric del masculí que, al seu parer, invisibilitza les dones.

En acabant, l’extècnic del Serval d’Alzira Leonardo Giménez va presentar la comunicació «La insuficient reducció de les dièresis». L’autor va explicar els canvis normatius que han tendit a reduir eixe signe diacrític, que segons ell han sigut insuficients, i va mostrar, per mitjà d’exemples, la inutilitat d’usar la dièresi en determinades paraules.

A continuació, Jordi Cassany Bates, guanyador del premi Joaquim Garcia Girona (patrocinat per l’AVL) pel treball «Quins valors té el valencià a més de l’identitari i el sentimental? Argumentari a favor de la diversitat lingüística», va exposar la comunicació «Grans motius per a amar la llengua valenciana». Cassany va presentar una sèrie de raons, diferents dels valors identitari i sentimental, per les quals el valencià és una llengua digna. Defengué que és necessari organitzar i posar en valor eixes raons, tenint en compte la identitat feble i a vegades conflictiva dels valencians, i el fet que el valencià no és l’idioma de la majoria de la població valenciana.

Jordi Cassany

Va seguir la comunicació de la filòloga Maria Giménez Romero, guanyadora del premi Jordi Valor (patrocinat per Caixa Popular) pel treball «Les preposicions per i per a en Fabra». L’autora va contrastar el bon ús que fem els valencians de les preposicions per i per a, d’acord amb el valor comunicatiu de cada una, amb l’aproximació errònia de Fabra, la qual ha donat com a resultat una norma incoherent i inaplicable per als valencians (i també per als balears i per als catalans).

Maria Giménez Romero rebé el premi Jordi Valor

Sergi Núñez de Arenas i Leonardo Giménez varen presentar, en nom del Cercle Isabel de Villena, la comunicació «Abandó dels programes i diccionaris SALT i substitució per la nova plataforma SALT.USU. Conseqüències. Proposta». Els autors varen comparar els antics programes i diccionaris SALT amb la nova versió .USU, i mostraren com la nova versió oferix menys funcionalitats i pretén guiar la llengua de les traduccions i correccions cap a un model lingüístic diferent del de la institució normativa valenciana, i més acostat, en canvi, al model predominant en els anys huitanta.

Leonardo Giménez i Sergi Núñez de Arenas. Els presenta Roger Mocholí

A continuació, el refranyer d’Alfarb Miguel Cervera va presentar el seu llibre Refranyer valencià. L’autor va explicar que el refranyer és una font de coneiximent no només lingüístic (vocabulari, capacitat expressiva…), sinó també transversal de la naturalesa i de les relacions socials. És per això que va defendre la importància d’incloure l’estudi dels refranys en la docència del valencià.

Miguel Cervera

Finalment, va tancar la Jornada la comunicació «Didàctica de l’entrevista: de l’expressió oral a l’expressió escrita», de la professora Crisòstoma Morilla. L’autora va presentar una experiència didàctica amb alumnat de l’ESO en què, a través de l’expressió́ oral i el treball amb les TIC, reflexiona sobre el treball cooperatiu, creatiu i autònom, per tal d’assolir les competències bàsiques i col·laborar a formar lectors i futurs escriptors.

Crisòstoma Morilla

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *