Vicent Baydal (Foto d’Alexandre Pérez)
Fa més de 15 anys, en valencianisme.com ens ajuntàrem valencianistes de diverses generacions que teníem un origen divers: els uns veníem del catalanisme; els altres, del blaverisme; i uns quants eren tan jóvens, que només es veien i es qualificaven com a valencianistes. Entre eixos valencians, estava un joveníssim Vicent Baydal.
Aquella pàgina web dels primers anys principi del mil·lenni nou no ha renovat el valencianisme del tot. Però ha fet aportacions significatives.
De valencianisme.com, sorgí Taula de Filologia Valenciana, que té hui en dia una pàgina web i un facebook seguit per milers de valencianistes; i, sobretot, té una revista que, entre altres objectius, vol contribuir a formar racionalment i patriòticament les bases del valencianisme: Aula de Lletres Valencianes, amb sis números publicats per ara (cada u, de més de 300 pàgines).
I, com adés hem dit, de valencianisme.com ixqué Vicent Baydal, que en una quinzena d’anys ha fet un camí extraordinari.
1) Té el blog Vent d cabylia, enormement conegut.
2) Ha cofundat amb Frederic Aparisi i Ferran Esquilache un grup d’historiadors (Harca) que, entre els seus objectius, està el que es marca l’humanisme intel·ligent: ser rigorós i, alhora, fer que els valencians entengam el nostre present per a decidir per a on volem anar en el futur.
3) Ha fet moltes investigacions d’història, que han permés, entre altres fruits, que els valencians vejam que no tenim un passat de què ens hajam d’avergonyir, sinó un passat que ens permet plantejar amb confiança i optimisme un futur més ple, més just i més valencià que l’actual.
4) Participa en la revista Lletraferit, que divulga els seus articles (tan indagatius com atractius) a través del periòdic digital Valencia Plaza.
5) És membre de l’editorial Drassana, que en continguts i en model lingüístic dona referents per a un valencianisme amb voluntat de ser acceptat i volgut per la societat valenciana: un valencianisme volgut i majoritari. De fet, Drassana ha publicat novel·les que haurien de ser llegides per molts milers valencians (com ara El tinent anglés, 2017; o L’últim dels valencians, 2019).
Taula de Filologia Valenciana (que ha comptat des de la seua fundació amb el suport de Vicent Baydal) es sent profundament satisfeta del fet que tenim davant dels ulls: el títol i l’encàrrec que, vergonyosament, llevaren a Sanchis Guarner, ara el té un valencianiste tan fructífer i tan admirable com és Vicent Baydal.
Esperem que això siga l’inici d’un reconeiximent de les seues aportacions per a comprendre el present del poble valencià: una comprensió que esperona la voluntat de dirigir el nostre futur i ser més justs i més solidaris entre nosaltres i amb els altres pobles del món.
També esperem que el reconeiximent de la població a on sempre ha residit (la ciutat de València) vaja seguit pel reconeiximent de la Universitat de València, a on el seu mestratge hauria d’incidir sobre centenars de futurs historiadors valencians.
Abelard Saragossà Alba