Categoria: General

Els Reis d’Orient

Eugeni S. Reig

La denominació tradicional valenciana dels tres personatges bíblics que, segons els evangelis, anaren a adorar a Jesucrist al poc temps d’haver nascut i que, segons la tradició, eren reis, així com la festa de l’Epifania que es celebra el 6 de gener de cada any i en la qual es commemora la citada adoració, és els Reis d’Orient o, simplement, els Reis. Les denominacions els Reis Mags i els Reis Màgics són calcs del castellà i, per tant, són completament inadmissibles en la nostra llengua.

Aquestes denominacions no tenen cap tradició entre nosaltres i són completament postisses i, per tant, hem de fer tot el que siga menester per tal d’aconseguir eradicar-les. I que quede ben clar que no parlem de si els citats personatges bíblics varen existir realment o no varen existir, si eren reis o no eren reis, si eren mags o no eren mags, si varen vindre d’Orient o no varen vindre d’Orient. No parlem de religió ni d’història. No estem estudiant ni analitzant els evangelis. Parlem únicament i exclusivament de llengua, de la nostra llengua. Parlem de quines són les denominacions que el nostre poble ha donat a eixos personatges al llarg dels temps. I, a més de les dues que he dit adés, els Reis d’Orient i els Reis, n’hi ha una altra que és molt corrent en valencià: els Reixos. La paraula reixos té l’aspecte de ser un doble plural que s’hauria originat al prendre el plural reis, pronunciat ‘reix’, per un singular. Per eixe motiu la paraula reixos arrossega l’estigma d’incorrecció lingüística, de vulgarisme inadmissible, de paraula deturpada pròpia de gent que no sap parlar bé. Però, meditem una miqueta, ¿per quin motiu hauríem de confondre els valencians el plural d’una paraula normal i corrent de la nostra llengua amb un singular? Continua llegint

El valencià de la Plana dins el valencià general

Hem afegit a la nostra Biblioteca de formació el treball «El valencià de la Plana dins el valencià general». L’autor, Josep Saborit, hi descriu les característiques fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques del valencià de la Plana de Castelló (o de Borriana); contextualitza este parlar dins el valencià general i analitza les coincidències i les divergències amb el valencià septentrional.
Feu clic ací per a consultar el treball.

La integració des del treball cooperatiu

Ja podeu consultar en la nostra pàgina web el treball «La integració des del treball cooperatiu», de Carme Martínez i Noèlia Soldevila. Les autores, des de l’experiència com a professores d’Educació Secundària, hi expliquen en què consistix del treball cooperatiu, i ho il·lustren amb una aplicació d’esta estratègia didàctica a un grup multicultural d’alumnes de la localitat de Benidorm.
Feu clic ací per a llegir el treball, i ací per a consultar altres treballs del número 1 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

Relats interculturals

En Taula de Filologia Valenciana continuem amb la tasca de posar a l’abast del públic els treballs del primer número de la nostra revista, Aula de Lletres Valencianes. Hui oferim el treball «Relats interculturals», de Josep Lluís Doménech, Maria Pilar Doménech i Jesús Huguet, tots tres professors d’Educació Secundària. Es tracta d’un article centrat en la pedagogia i la didàctica del valencià, en què els autors oferixen pautes per a elaborar materials per a l’aprenentatge de llengua per part de persones immigrants, tant per al nivell d’Educació Primària com per a Educació Secundària.
Feu clic ací per a llegir el treball, i ací per a consultar altres treballs del número 1 de la revista.

Després de la VI Jornada sobre el valencià

gumbau

Felip Gumbau, el guanyador del premi d’enguany, durant la seua exposició

La Jornada sobre el valencià que Taula de Filologia Valenciana celebrà dissabte passat en Betxí va ser un acte càlid i fructífer. La nostra associació agraïx a l’ajuntament de Betxí el lloc i els mitjans que va posar a la nostra disposició. Volem destacar l’esforç i l’ajuda de l’alcalde, Alfred Remolar, d’Enric Sorribes (bibliotecari) i de Toni Meneu (regidor d’educació), que ens varen acompanyar al llarg del dia.

Sobre la inauguració, cal destacar i agrair la intervenció amena i plena de contingut de Lluís Meseguer (els Ports) en nom de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com també l’assistència a l’acte de Ramon Ferrer, el president de la institució, i de Josep Palomero, el vicepresident.

lluismeseguer

Intervenció de Lluís Meseguer, en representació de l’AVL

La primera part de la Jornada va culminar amb l’entrega del premi Joaquim Garcia Girona, que sufraga l’Acadèmia. Enguany ha recaigut en un membre de Taula, el professor de valencià Felip Gumbau (Càlig). El seu treball analitza les aportacions i limitacions del diccionari de l’Acadèmia, operació que fa contrastant-lo amb el diccionari de l’IEC. L’exposició que Gumbau féu del seu treball va impactar en els assistents. A continuació, va donar la benvinguda als assistents Manel Sifre, de Castelló, professor de la UJI i membre de Taula. Sifre va reflexionar, tranquil i apassionat alhora, sobre la nostra associació i sobre la recuperació de l’ús social del valencià. Per a acabar la primera part de l’acte, Abelard Saragossà, el president de Taula, presentà el contingut del número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

saragossa

Abelard Saragossà presentant el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia

La segona part de la Jornada va estar dedicada als treballs presentats a la Jornada. El primer va ser de Jesús Leonardo Giménez (tècnic lingüístic d’Alzira) i Jordi Giménez (tècnic lingüístic de Petrer) i versà sobre l’ortografia; concretament, sobre els accents diacrítics, que els autors proposen reduir dràsticament. Tot seguit, Ramon Córdoba (professor d’institut en Castelló) va parlar sobre u dels poetes valencians contemporanis més significatius, Marc Granell. De forma didàctica i panoràmica, va parlar, entre altres, del poemari Versos a Anna, el més afectuós, vitaliste i optimiste de l’autor. Seguí a esta intervenció l’exposició de la jove Anna Sastre (la Marina Alta), que tractava els factors que determinen l’aparició de les formes un i u, així com l’actuació que va tindre Pompeu Fabra en el tema. Per a acabar, estava prevista la intervenció de Sheila González (Alaquàs), que havia d’exposar un treball sobre l’anomenat «lo neutre». Malauradament, motius de força major varen impedir a l’autora vindre a Betxí.

Per a començar la tercera part de la Jornada, el jove Josep Meseguer-Carbó (Xert) va presentar als assistents Maestrat Viu, una organització que treballa amb molta força pel nord valencià. Tot seguit, Pep Saborit (les Alqueries) ens va parlar sobre el valencià de la Plana, del qual té un coneiximent enciclopèdic, i el va contrastar amb el valencià del nord i del sud. La carcassa final va vindre de Borriana: la intervenció de l’intel·lectual i politòleg Vicent Franch, que parlà sobre el valencianisme de Vicent Tomàs i Martí, artanenc que va viure a principi del segle XX.

saborit-mapa

Josep Saborit parlant sobre el valencià de la Plana

Des de Taula de Filologia Valenciana estem satisfets d’haver elaborat una Jornada que ha generat interés, ha aportat treballs publicables per a Aula de Lletres Valencianes i ha sigut satisfactòria per als assistents. Per això, volem perseverar en el nostre camí.

Pin It on Pinterest