Arxius de General - Pàgina 11 de 21 - Taula de Filologia Valenciana

Categoria: General

Les normatives en les llengües lliures i en les dominades. El cas valencià

normatives-lliures-boix

Ja podeu consultar en la nostra pàgina el treball «Les normatives en les llengües lliures i en les dominades. El cas valencià», de J. Leonardo Giménez i Jordi Giménez Ferrer, publicat en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

L’article constata que les normatives de les llengües dominades han de recórrer a mitjans diferents de les llengües que tenen el suport de l’estat (o estats) en què viuen (§1.1). Les normes elaborades durant la segona mitat del segle xx per autors valencians han tingut poc en compte que una de les condicions per a la recuperació és que siguen assumides i practicades pels valencians (§1.2). L’article comenta els intents de millorar la normativa (desplegats a partir dels noranta) i els obstacles amb què topen (§1.3). Una part de les causes que expliquen les deficiències valencianes provenen d’un elitisme desplegat en Catalunya a principis del segle xx, el qual també ha incidit negativament en el model lingüistic català (§2.1). En eixe marc, l’escrit descriu les aportacions d’un autor català, Albert Pla Nualart (§2). Els mitjans de comunicació oral són els que més han qüestionat el model, mentres que els llibres escolars han sigut més conservadors (§3.1). Recorrent al comerç, l’article observa que, a més vinculació social, més qüestionament (§3.2). El treball acaba recuperant el començament. Durant la segona mitat del segle xx, el fet d’actuar tenint poc en compte la situació sociolingüística ha generat efectes negatius en la recuperació del valencià i en la política valenciana, de manera que cal substituir el centralisme i l’elitisme pels principis lingüístics que aplicava el valencianisme durant el primer terç del segle xx, més identificat amb la societat valenciana real (§4).

Entrevista a Abelard Saragossà

El professor de la UV i president de Taula de Filologia Valenciana, Abelard Saragossà, va ser convidat al programa “La Represa” de Ràdio Godella el passat 18 de març. En l’entrevista, Saragossà fa un recorregut per la seua trajectòria acadèmica i raona sobre els seus estudis lingüístics sobre el valencià.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=oOfKs_AWcBY]

Un camí per a la RACV

Abelard Saragossà

Les declaracions del degà de la RACV (Levante-EMV, 14-02-2016) han tingut molt d’impacte. El mateix dia, Taula de Filologia Valenciana les «saludà amb efusió». A l’endemà (dilluns), el conseller Vicent Marzà demanava unió i respecte entre els valencians, i afirmava que la RACV havia fet una gran passa per a «deixar arrere un model que ens ha partit com a societat». Dimarts, Ramon Ferrer (president de l’AVL) parlava de «l’inici d’una cosa gran».

Les valoracions fetes responen al desig que els valencians superem divisions. Però, només amb la bona voluntat, no ho aconseguirem. La voluntat és fonamental. Però, per a materialitzar-la, necessitem mitjans. ¿Quin camí permetria que la RACV accepte la normativa de l’AVL? Taula de Filologia voldria fer una aportació al tema.

Com que les llengües són realitats amb factors socials i polítics (Toni Mollà 2002), és comprensible que les institucions normativitzadores sovint tenen l’origen en institucions polítiques. La Diputació de Barcelona creà l’Institut d’Estudis Catalans (1907), i les Corts Valencianes crearen l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a regular el valencià (1998). Des del 2006, l’AVL és una institució de la Generalitat, de manera que té la potestat legal de normativitzar el valencià.

Però, en una democràcia, una institució deu elaborar les regles gramaticals fonamentant-se en dades i argumentacions, activitats que haurien de ser públiques. A més, tota institució pública té el deure d’escoltar els membres de la seua societat i contestar a les peticions i les propostes que li fan.

Aplicant eixe marc, els lingüistes de la RACV podrien elaborar investigacions sobre cada proposta de l’AVL que troben inadequada. Amb dades i argumentacions, haurien de mostrar que la norma dificulta l’assimilació del bon ús del valencià, i quina proposta seria assimilable.

Si un treball és lògic i coherent, l’AVL hauria d’actuar en conseqüència, de manera que hauria de modificar la norma analitzada. Inversament, si l’AVL considera que no és coherent hauria de demostrar-ho amb un treball. I, com que l’AVL deu aspirar a ser una institució màximament científica, s’hauria de dotar d’una revista en què apareguen els treballs propis i els de lingüistes externs.

A més, actuant d’eixa manera l’AVL no solament donaria mitjans per a potenciar una comunicació fluïda i científica amb la RACV. També es dotaria d’un recurs per a potenciar la transparència i la participació del poble valencià, condicions que tant demana la societat actual. I, encara, eixa actuació dificultaria que persones o entitats poc responsables facen demagògia sobre la institució.

Reconéixer des de la RACV que l’AVL s’ha esforçat per fer un diccionari inclusiu de tots els usos valencians és un acte valent i esperançador. Si volem, podem acabar un conflicte llarg, que ens ha dividit com a poble i ha dificultat la recuperació de l’ús públic del valencià. Si volem, podem augmentar significativament la unió dels valencians.

Taula de Filologia voldria acabar esta reflexió recordant una lliçó de Nelson Mandela: un poble dividit no pot recuperar-se amb vencedors i vençuts; només han d’haver vencedors.

Article publicat originalment en Levante-EMV el 20 de febrer de 2016

Guanyem el pati, de Francesc Gisbert

Francesc Gisbert
Francesc Gisbert, professor i president de la Coordinadora Alcoià-Comtat pel valencià

 

Ja podeu consultar en la nostra pàgina web el treball de Francesc Gisbert «Guanyem el pati. Els nostres jocs populars a l’aula» que aborda el repte de fomentar el valencià a l’escola per mitjà de la introducció dels jocs populars com a elements d’oci i d’integració lingüística. Feu clic ací per a llegir el treball, i ací per a consultar l’índex del número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes, on el treball va ser publicat originalment.

Les grafies «tg» i «tj» en valencià

Alexandre_Ordaz
Alexandre Ordaz Dengra

Alexandre Ordaz Dengra, filòleg membre de Taula de Filologia Valenciana, ha publicat en el número 13 de la revista Paraula d’Òc (II època) el treball «Les grafies tg i tj en valencià: ¿útils o inútils? Una resposta occitano-romànica i pel consens». Es tracta del primer d’una sèrie d’articles breus en què Ordaz estudia diferències rellevants entre les Normes de Castelló i les Normes del Puig, des de la perspectiva del diasistema occitano-romànic, amb la voluntat de comprendre les diverses normes dels dos sistemes i resoldre les deficiències de l’ortografia valenciana actual. 

Podeu llegir tant l’article d’Ordaz com el revista íntegra (número 13) Paraula d’Òc, que publica l’associació Òc-Valéncia.

Pin It on Pinterest