Alexandre Ordaz Dengra, filòleg membre de Taula de Filologia Valenciana, ha publicat en el número 13 de la revista Paraula d’Òc (II època) el treball «Les grafies tg i tj en valencià: ¿útils o inútils? Una resposta occitano-romànica i pel consens». Es tracta del primer d’una sèrie d’articles breus en què Ordaz estudia diferències rellevants entre les Normes de Castelló i les Normes del Puig, des de la perspectiva del diasistema occitano-romànic, amb la voluntat de comprendre les diverses normes dels dos sistemes i resoldre les deficiències de l’ortografia valenciana actual.
Podeu llegir tant l’article d’Ordaz com el revista íntegra (número 13) Paraula d’Òc, que publica l’associació Òc-Valéncia.
Jo sóc un dels convençuts de les NdP, però que he d’engolir les NdC. Això és així, mal que em pese. I tot se solucionaria si férem les nostres normes valencianes, oblidant-nos del que es parla a Catalunya i balears. Però no pot ser així i mai podrem acostar prou el valencià quotidià al culte i viceversa, per la qual cosa he de conformar-me de parlar el valencià de “cuna” i escriure el que m’heu obligat a escriure.
Pel que dius de tg i tj cal fer-ho extensible a tz, que no deu de sonar la t però sí escriure-la. Ací m’ho ha dit Juli Martinez Amorós en una consulta particular del curs de valencià online que ell manté.
No soc molt expert en la matèria, per la qual cosa no he llegit l’article sencer, només el principi, on expliques en que consistix l’article. I és que tampoc m’interessa el debat, quan hi ha el que hi ha i no es pot canviar i l’article només fa marejar la perdiu, que està bé que es marege, però és un debat erm.