J. Leonardo Giménez
Un territori que envolta un lloc determinat és, genèricament, una “contornada”. Per exemple, “En el terme d’Alzira i en els de la contornada ara abunden les plantacions de caquis”. És una expressió amb sinònims com “en els/als voltants”, “en la rodalia”, “en els de la redor”. Eugeni S. Reig considera la contornada un nom de lloc en perill de desaparició i l’inclou en el seu excel·lent Valencià en perill d’extinció. La veritat és que no abunda en el valencià llibresc, que opta quasi sempre pel “voltant”, “Crevillent i els pobles del voltant formen un tot”, però també podem dir (i escriure) “Vilavella es troba en la contornada de Nules”, “Ha plogut per tota la contornada”. Abelard Saragossà arreplega esta expressió locativa en el seu El valencià de Bernat i Baldoví, que és també pròpia d’altres variants de la llengua, també sinònima de “contrada”, “Desert d’amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada”, canta Raimon, musicant el boníssim poema Desert d’amics de Jordi de Sant Jordi.
“En la contornada de Bicorb agarres una bona cansera, de tanta pujada i baixada com n’hi ha”. Eixa, “cansera”, és una altra paraula que no té el favor del valencià de llibre, que preferix “cansament” i prou, però que és ben usual en la parla quotidiana valenciana, almenys de bona part del territori nostrat. També l’arreplega el referit lexicògraf alcoià enValencià en perill d’extinció, en una frase com ara “Tinc una cansera que no m’hi veig. No puc amb la meua ànima. Ense que arribe a casa em gite sense sopar ni res”. I cansera mental ens provoquen els corruptes de tant de vore’ls en els diaris. I és que n’hi ha d’estos que, quan ha pogut, no s’han conformat amb poc, sinó que han robat i s’han omplit les butxaques i tots els recipients que han pogut “a caramull”, que com tots sabem vol dir que ‘una porció d’alguna substància sobreïx del recipient que la conté’. Alguns han fet bona cosa de caramull, tant que se’ls ha vist massa els excessos, i ara es veuen prop de la garjola, eixe lloc que en castellà, vulgarment, li diuen el “trullo”. “A caramull” té el sinònim “cormull”. I el cormullet dels corruptes és vore’ls a Picassent o a Fontcalent, però en les presons de les seues contornades.
Publicat en Levante, divendres 31 de gener de 2014