Autor: Taula de Filologia Valenciana


juny
2022

Convocatòria de la XIV Jornada sobre el valencià (2022)

categories: convocatòries, jornades de TFV

Taula de Filologia Valenciana, en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Caixa Popular, convoca la «XIV Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa», que tindrà lloc el dissabte 12 de novembre del 2022 en el Centre Públic de Formació de Persones Adultes Josep Pasqual i Tirado, de Castelló de la Plana (Av. Germans Bou, 26). Així mateix, obri la convocatòria dels premis «Joaquim Garcia Girona» i «Jordi Valor», que tenen com a finalitat fomentar la investigació sobre el valencià.

Taula de Filologia Valenciana és una associació formada principalment per docents d’institut i d’escola, tècnics lingüístics, professors d’universitat i altres professionals vinculats a la llengua. El seu objectiu bàsic és treballar per a millorar la docència i el model lingüístic del valencià, així com fer propostes que faciliten l’ús social de la llengua pròpia dels valencians.

Assistència i participació

Podrà assistir a la Jornada qualsevol persona interessada per la llengua i la literatura valencianes. Els assistents que s’inscriguen rebran un certificat d’assistència si el sol·liciten.

Les persones que vullguen participar amb una comunicació hauran de presentar una proposta inèdita sobre els camps següents:

  • Pedagogia i ensenyament de llengua o literatura
  • Ús social del valencià
  • Normativa lingüística (anàlisi o propostes)
  • Formació o evolució del model lingüístic valencià
  • Ressenya crítica d’un treball publicat (article o llibre)

Els sol·licitants hauran d’enviar a l’adreça de correu electrònic taulafilologiavalenciana@gmail.com un document de presentació que incloga el títol de la comunicació, nom i lloc de treball (o ofici) de l’autor (o autors), descripció succinta de l’objecte d’estudi, de la causa del treball i del resultat esperat. L’extensió màxima serà de 300 paraules o 2.500 caràcters. La data límit per a presentar-lo serà el 8 d’octubre del 2022.

Les sol·licituds seran revisades pel comité organitzador de la Jornada, que comunicarà per correu electrònic en la segona quinzena d’octubre si el treball ha sigut acceptat.

Els autors que vullguen optar a un premi hauran d’enviar el treball redactat en compte del document de presentació adés citat amb la mateixa data límit del 8 d’octubre.

Les comunicacions presentades en la Jornada podran ser seleccionades per a publicar-les en la revista científica anual Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia, coeditada per la Diputació de Castelló.

Premis «Joaquim Garcia Girona» i «Jordi Valor»

Els premis «Joaquim Garcia Girona» i «Jordi Valor» estan destinats a persones que no es dediquen professionalment a la docència universitària. La finalitat és potenciar que els docents de les escoles i dels instituts i altres professionals de la llengua participen activament en la investigació per a millorar l’ensenyança, la normativa i l’ús social del valencià.

El premi «Joaquim Garcia Girona» (1r premi) està sufragat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i té una dotació econòmica de 1.000 euros. El premi «Jordi Valor» (2n premi) està patrocinat per la Caixa Popular i té una dotació de 300 euros. Amb tot, els participants assumixen que l’atorgament de les dites quantitats estan subjectes a la disponibilitat pressupostària dels patrocinadors.

El jurat dels premis estarà integrat per membres del consell de redacció de la revista anual Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia i per membres de la junta directiva de l’associació, els quals podran presentar treballs a la jornada però no optar als premis.

En la inauguració de la XIV Jornada sobre el valencià, representants de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de Caixa Popular presentaran i lliuraran els premis a les persones guardonades.

La participació en la convocatòria dels premis implica l’acceptació d’estes bases.

Inscripció a la Jornada

L’assistència a la Jornada és lliure, però l’aforament estarà limitat a la capacitat del local. Així, és imprescindible inscriure’s i avisar, si és el cas, de la intenció d’assistir al dinar de germanor, omplint este formulari.

La inscripció s’ha de fer abans del 7 de novembre a les 10.00 hores. A partir d’eixa data, l’organització no pot garantir ni l’assistència per les limitacions d’aforament ni la disponibilitat de materials de cortesia.

Les persones inscrites rebran un certificat d’assistència en format electrònic, que és debades per als membres de Taula de Filologia Valenciana. Qui no siga membre però vullga el dit certificat d’assistència, haurà de pagar una quota de 5 €, que pot fer efectiva per transferència bancària al compte ES25 3159 0010 5222 1273 1117 (BIC: BCOE-ESMM159) o bé pagant en efectiu el dia de la Jornada.

Programa

L’estructura de la Jornada serà la següent:

  • Entrega de materials als inscrits.
  • Inauguració.
  • Entrega dels premis «Joaquim Garcia Girona» i «Jordi Valor».
  • Intervenció sobre l’Escriptor de l’Any de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (enguany, l’escriptor Joan Fuster).
  • Presentació del número 8 de la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia.
  • Presentació de les comunicacions seleccionades (totes o una part; cada una de quinze minuts de duració).
  • Dinar de germanor.
  • Assemblea general anual de Taula de Filologia Valenciana (només per als membres de l’associació).

Publicació de treballs

Els treballs que es presenten a la Jornada podran ser seleccionats per a publicar-los en la revista científica anual Aula de Lletres Valencianes — Revista Valenciana de Filologia.

Els autors que aspiren a publicar el treball presentat hauran d’enviar la versió escrita abans del dia 21 de desembre del 2022, ajustant-se a les normes exposades en https://aula.lletresvalencianes.net/criteris-editorials.

El Consell de redacció d’Aula de Lletres Valencianes — Revista Valenciana de Filologia farà una primera valoració dels treballs i enviarà aquells que responguen als criteris de qualitat i editorials de la revista als membres del Consell assessor, que en faran l’avaluació definitiva.

Organitza i col·laboren:

La convocatòria de la Jornada en format pdf es pot descarregar ací.


jul.
2018

Per a aconseguir la igualtat del valencià cal actuar amb equitat jurídica

categories: General

Taula de Filologia Valenciana mostra la seua preocupació per les recents sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que, en la pràctica, deroguen el Decret 61/2017, del Consell, que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat.

Taula considera que la situació social del valencià i el seu ús administratiu, quasi inexistent en l’àmbit judicial, requerix mesures de discriminació positiva que garantisquen els drets lingüístics dels ciutadans valencianoparlants per a poder aconseguir la igualtat efectiva amb l’altra llengua oficial, el castellà.

Des del respecte a la llei i a les sentències judicials, entenem que s’està fent una interpretació massa restrictiva i no absent de càrrega ideològica del nostre marc legal. Considerem que per a arribar a la igualtat des de la nostra realitat cal aplicar la llei amb equitat, concepte jurídic que el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua definix com l’adaptació de la llei a les particularitats de cada cas concret, per a evitar una interpretació rígida dels preceptes legals.

Per tot això, Taula de Filologia Valenciana mostra la seua disposició a continuar treballant per la dignitat i ús social del valencià i els drets lingüístics dels valencianoparlants.

Igualtat_equitat_realitat


juny
2018

Es presenta «El valencianisme lingüístic» en la ciutat de València

categories: General

A. Saragossà, J. Manent i À. Calpe

El passat dijous 21 de juny tingué lloc en el Museu de la Ciutat de València la presentació del llibre El valencianisme lingüístic, que analitza la relació dels valencianismes amb la codificació del valencià. A més de l’autor, Abelard Saragossà, intervingueren en l’acte Àngel Calpe, també acadèmic de l’AVL, i Jordi Manent, subdirector de la Revista de Catalunya i redactor del pròleg.

Jordi Manent qualificà el llibre de Saragossà de «dur i valent» per les crítiques constructives als criteris lingüístics de l’actual Direcció de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLGM). Per a entendre la situació actual, Manent dibuixà la trajectòria de la normativa del valencià en el segle passat. En eixe sentit, opinà que l’absència d’una Mancomunitat de València va minvar el pes de les propostes i esmenes valencianes a les Normes de Castelló, que no van ser escoltades pels catalans, i posà com a exemple el pare Lluís Fullana, que no tingué el paper d’interlocutor que Fabra ostentava en Catalunya. Manent va ser crític amb el model lingüístic i les propostes nacionals posteriors de Joan Fuster i afirmà que «les polítiques pancatalanistes arrosseguen minories i no pas majories», i que hui «vivim els residus del cànon lingüístic fusterià». Finalment, lamentà l’absència d’un model lingüístic propi acceptat per una majoria dels valencians, i qualificà de negativa la mescla de models que hi ha hui en les diferents editorials i revistes valencianes.

Abelard Saragossà agraí a Jordi Manent la solidaritat amb els valencians que demostra en el pròleg i, tot seguit, esbossà el contingut del llibre: un repàs als models lingüístics valencians des del segle XX fins hui (Renaixença, República, postguerra, anys 80 i 90, tasca actual de l’AVL), amb una atenció especial al model de llengua de la DGPLGM. Saragossà destacà que Xavier Casp i Joan Fuster s’apartaren durant el franquisme del model de llengua de la República, que era pròxim a la llengua viva, per a acostar-se al noucentisme català, ignorant la tasca de la gramàtica de Sanchis Guarner, que advocava per un model pensat per a la comunicació pública i no només per a la literatura. El president de Taula de Filologia Valenciana destacà que un dels objectius de l’AVL era precisament solucionar les deficiències del fusterianisme pel que fa a la llengua. Va ser crític amb el Bloc Nacionalista Valencià, el qual, segons Saragossà, estigué en els inicis al costat de l’Acadèmia, però ara supedita el valencià a la política tolerant les ingerències de la DGPLGM en el model lingüístic propugnat per la institució normativa.

Per la seua banda, Àngel Calpe qualificà Abelard Saragossà com a gramàtic competent que revisa críticament tòpics i llocs comuns del valencianisme en matèria de normativa lingüística. L’acadèmic constatà que la temptació de fer un ús polític de la llengua és encara massa forta: per una banda, lamentà l’actitud d’aquells que consideren el valencià una llengua «aldeana» i intenten fer creure que la posició hegemònica del castellà està en perill; per l’altra, criticà les actuacions de la DGPLGM que, segons Calpe, defén i respecta públicament l’Acadèmia però que en la pràctica tracta d’impedir l’ús de les formes lingüístiques prioritàries de l’entitat normativa a través de publicacions com els Criteris lingüístics de l’administració de la Generalitat i de legislació menor, amb l’objectiu de tornar al model lingüístic dels anys 80. Sobre l’AVL, reconegué que li falta assertivitat i divulgació dels seus documents normatius.

Vejau la gravació de la presentació, cortesia de l’editorial Àrbena:


juny
2018

Els exàmens de valencià i les homologacions

categories: General

Leo Giménez, president del Cercle Isabel de Villena

La prova de l’examen C1, antic Mitjà, de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, realitzat el dissabte 9 de juny, ha provocat «Una onada de queixes contra la complexitat del nou examen», segons recollia Levante-EMV. Les protestes van en augment. Molts i moltes dels i les examinands van eixir de l’examen verdaderament angoixats per la complexitat i dificultat innecessària de la prova. Tenen tota la raó, però no és sols que l’examen fóra excessivament complicat i dificultós, que ho era, sinó que, com els últims temps, però corregit i augmentat, no pareixia una prova avaluadora de coneixements de valencià, sinó que, en alguns exercicis, semblaven proves de sudoku ben complicades. Hem pogut vore jóvens valencianooients des del claustre matern i valencianoparlants des que digueren «vullc ma», i a altres examinands ben preparats, verdaderament preocupats per això. Molts, amb tots els estudis fets en línia en valencià. El director general de Política Lingüística atribuïx les queixes al canvi del paradigma de l’examen, però nega que els seus continguts no s’adapten al nivell C1, del Marc Comú Europeu de Referència de les Llengües (MCER).

Continua llegint


juny
2018

Ressenya sobre «El valencianisme lingüístic» en la revista Saó

categories: General

En este enllaç, i també ací baix, podeu llegir la ressenya que ha fet la revista Saó sobre l’obra El valencianisme lingüístic, d’Abelard Saragossà.

La mateixa editorial que ha publicat Pren la paraula, de Josep Lacreu (2017), ha editat El valencianisme lingüístic, d’Abelard Saragossà (professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i president de Taula de Filologia Valenciana). El llibre tracta un tema que hauria d’haver sigut estudiat en molts escrits: què és el valencianisme lingüístic. Però la realitat no és precisament eixa. De fet, si penseu en articles o llibres sobre el tema probablement no en recordareu cap. La publicació s’acosta al tema des de les dos perspectives necessàries: la lingüística (estudi de paraules, formes i construccions) i la social.

La part lingüística contribuïx a la formació del lectors. A més d’indicar quines són les qüestions més importants que cal tractar en cada part de la teoria lingüística (fonètica, ortografia, etc.), els lectors troben definits els valors de les preprosicions per i per a, o per quines raons estructurals davant de l’estació és preferible a davant l’estació; o per què les mateixes raons que recomanen diferenciar en i amb també aconsellen que diferenciem en i a (com fan la major part dels valencianoparlants).

Al costat de l’aspecte dit (mostrar com es definix estructuralment el valor de les paraules gramaticals), també trobareu com actuen sovint els manuals de valencià: en quins errors incorren i quins efectes negatius tenen els errors en els alumnes. De fet, el llibre inclou una anàlisi de Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat (2016). Podríem dir que El valencianisme lingüistic mostra com sol ensenyar-se el valencià i com s’hauria d’ensenyar.

Hi ha un tercer aspecte important per a la formació dels lectors: descriure com ha evolucionat el valencianisme al llarg del segle i quines són les característiques dels dos models lingüístics que hi han hagut. L’enfocament social també mostra la fonamentació ideològica de cada model. Sovint, parlem sobre la llengua com si fóra una realitat en ella mateixa i, sobretot, com si no fóra una creació dels parlants. Encara és més corrent parlar d’un model lingüístic com si fóra tota la llengua (fora del model, només hi haurien «corrupcions»). Això no obstant, tot model lingüístic és una creació que respon a una ideologia amb unes característiques específiques, que transcendixen en el model. El valencianisme lingüístic és un llibre que es fonamenta en explicacions i argumentacions. Demana una lectura reflexiva, i per això mateix és formatiu.

Després de presentar en llibre en la llibreria Babel de Castelló, la segona presentació serà dijous dia 21 de juny a les 7,30 en el Museu de la Ciutat de València (plaça de l’Arquebisbe, 3; al costat de la porta romànica de la Catedral, i enfront del palau arquebisbal). Parlaran Emili Casanova (membre de l’AVL i director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València), Jordi Manent (autor del pròleg i subdirector de la Revista de Catalunya), Àngel Calpe (AVL) i l’autor

Pin It on Pinterest