Mes: abril de 2019

Presentació d’Aula de Lletres Valencianes en Castelló de la Plana

Portada del número 6 d'Aula de Lletres Valencianes - Revista Valenciana de Filologia

L’associació Taula de Filologia Valenciana es congratula de convidar-vos a la presentació del número 6 de la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia, que tindrà lloc el dijous 25 d’abril, en Castelló de la Plana. Serà a les 11:30 en el Pati de l’Edifici Les Aules de la Diputació de Castelló.

Reproduïm tot seguit l’índex de la revista:

Estudis

«El valencià de la Plana dins del valencià general».
Josep Saborit Vilar

«De la categoria a l’oració. Principis elementals de la sintaxi».
Felip Gumbau Morera

«Preposicions de superioritat (dalt, damunt i sobre) en Fabra. Fonaments (1891-1912)».
Joaquim Sanç Ureña

Documents

«El futur de Aula de Lletres en la nova situació sociopolítica».
Josep-Àngel Mas Castells (Universitat Politècnica de València)

«Un valencianisme nou: Amadeu Mezquida (2015)».
Abelard Saragossà

Crítica literària

«Autors i tendències de la literatura infantil i juvenil valenciana actual (1975-2014)».
Francesc Gisbert i Muñoz

Ressenyes. Parlaments

«Ressenya del llibre col·lectiu Canvi d’agulles (2015). Per un català irònic, burleta i divertit».
Carles Cabrera

«Paraules de benvinguda del sr. Antoni Meneu i Gaya, regidor de Cultura, Publicacions i Normalització Lingüística de l’ajuntament de Betxí als assistents a la VI Jornada sobre el valencià».

Contraportada del número 6 d'Aula de Lletres Valencianes - Revista Valenciana de Filologia

Josep Saborit publica un manual d’autoaprenentatge dels sons del valencià

Totes les llengües de cultura del nostre voltant, el castellà, el francés o l’anglés, tenen gran quantitat de materials didàctics destinats a ensenyar fonologia normativa (ortologia) a tota classe d’estudiants. Els sons del valencià ha sigut dissenyat amb eixa finalitat: descriure i ensenyar la fonologia del valencià a tots els estudiants, als parlants natius de valencià i també als qui no ho són.

El fet és que, encara ara, la pronúncia genuïna del valencià rep molt poca atenció en els àmbits acadèmics. Per eixe motiu, amb el pas de les generacions, ha començat a ser normal l’extensió de fenòmens fonològics que eren insòlits fa només trenta anys, com la pronúncia idèntica de la vocal oberta de set (el número) i la tancada de set (‘ànsia de beure’), la tancada de sord (‘que no sent’) i l’oberta de sort (‘afortunat’) o l’igualament de les consonants finals en Lluís i lluïx i en all i ai. Els sons del valencià pretén revertir tots eixos fenòmens d’empobriment fonològic i vehicular un model fònic ric i genuí, el que encara usen amb normalitat la major part dels parlants de valencià. Per a aconseguir eixe objectiu, al costat d’explicacions concises i exercicis, el quadern inclou 81 fitxers d’àudio il·lustratius que vos ajudaran a distingir i produir adequadament tots els fonemes del valencià tradicional.

«La fonologia del valencià és la seua música. Podem parlar el valencià, però si no coneixem la seua fonologia, el valencià perd eixa música que el fa particular».

Pin It on Pinterest