solsida

Ja podeu consultar les reflexions de Jesús Huguet sobre la novel·la La solsida, de Rafa Arnal, publicades en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

La solsida apareix en la novel·lística valenciana com una mena de recordatori d’un temps bèl·lic i, posteriorment, obscur les conseqüències del qual encara sofrim. Però contemplar la novel·la de Rafa Arnal només des de la vessant historicista pot dur-nos a una simplificació empobridora. Tant l’apartat lingüístic, amb ús de l’idioma proper, desenfadat i eficaç exponent de la parla popular, com el recurs a la documentació i memòria oral ens permeten endinsar-nos en un relat que és exponent de la psique d’uns personatges, recordatori d’uns esdeveniments i idees (anarquisme, el món dels tramvies, la vivència dels pobletans pròxims a la gran ciutat, …) i corol·lari d’un món que malgrat silenciat de forma poruga i egoista és tan nostre com les mitologies més enaltides.