[Escrit de Josep Àngel Mas llegit en la presentació del número 5 de la revista Aula de Lletres Valencianes, Fira del llibre, València, 24-04-2016]
Parle hui ací com a membre del comité d’edició d’Aula de lletres valencianes, concretament de la secció de sociolingüística. Això vol dir que m’ocupe de gestionar els articles que ens arriben sobre l’ítem amplíssim de l’ús de la llengua. Gestionar-los vol dir que faig una primera revisió dels textos que ens arriben i en gestione l’avaluació per part d’experts en la matèria de la categoria de Georg Kremnitz (Universitat de Viena), Lluís Polanco (Universitat de València), Anselm Bodoque (Universitat de València) i Raquel Casesnoves (Universitat Pompeu Fabra), alguns dels quals van acceptar formar part del nostre consell assessor després d’haver publicat en la revista.
Amb açò que acabe de dir, vull destacar que Aula és una revista científica que es comporta com a tal. O que també ho és, perquè el que vull destacar encara més és que la nostra revista aconsegueix combinar esta exigència amb un marcat vessant no sols divulgatiu sinó participatiu per a col·lectius tan importants en la gestió diària i quotidiana de la llengua com són els tècnics lingüístics i els professors d’institut. És aquesta combinació entre rigor i voluntat d’obertura, de participació i construcció comunitària, el que fa d’Aula una revista especial i necessària en la reflexió sobre la situació del valencià i sobre les perspectives de la nostra llengua.
