El passat 10 de novembre de 2018 se celebrà en la ciutat de Borriana (Plana Baixa) la X Jornada sobre el valencià: Pedagogia (llengua i literatura) ús social i normativa.
La Jornada es va obrir amb la presentació a càrrec del professor Josep Saborit com a representant de Taula de Filologia Valenciana. En primer lloc intervingué l’alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont, la qual donà la benvinguda als assistents i va desitjar que tingueren una jornada ben productiva per a la causa de l’ús i normalització del valencià en tots els àmbits. Tot seguit, el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, assistent assidu a les jornades de Taula, va destacar la contribució d’esta associació a l’assoliment d’un model de valencià a l’abast de tots. Ferrer va demanar més connexió entre els diversos organismes i entitats dedicades al conreu i normalització del valencià, alhora que va assenyalar que unitat no significa uniformitat. També va valorar la continuïtat de la Jornada sobre el valencià, que enguany arriba a la desena edició ininterrompudament. Finalment, Josep Saborit va destacar la importància històrica de Borriana per als valencians i va elogiar els estudis fets en TFV, que tenen com a denominador comú el desig que la societat valenciana s’identifique amb la llengua normativa i que el valencià augmente la seua consideració social.
A continuació va començar l’exposició de comunicacions. En la primera tanda, moderada pel professor de l’UJI Manel Sifre, primerament es va exposar el treball «Els models digitals de llengua escrita: del programari lingüístic als diaris», presentat pel professor de la UPV, Josep Àngel Mas. L’autor va reflexionar sobre l’ús de les aplicacions informàtiques de suport a l’ús de la llengua, com ara correctors i traductors automàtics; es va preguntar quin és el model lingüístic que promouen eixes aplicacions i fins a quin punt és coherent amb les propostes de les autoritats normatives i amb els usos generals de la premsa digital valenciana. Partint del marc teòric del pluricentrisme, Mas va fer una relació de diaris escrits en valencià o amb pàgines en esta llengua i assenyalà els models lingüístics que usen: “secessionista, particularista, convergent o uniformista”.
En segon lloc, l’acadèmic de l’AVL Àngel Calpe presentà la ponència «Gestió de la variació lingüística en el món digital: possibilitats en el cas valencià», en què l’autor ressaltà l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les llengües actuals i la bretxa que està creant entre llengües tecnificades i no tecnificades. En la línia de la intervenció prèvia, destacà la necessitat de comptar amb correctors, traductors i programes de reconeiximent i síntesi de veu en valencià, i analitzà la problemàtica de fer localitzacions de programari a la nostra llengua, tenint en compte la dualitat onomàstica i d’estàndards. Finalment, abordà el tema dels codis que s’apliquen al valencià, en especial els de la norma ISO 639 i els de l’IANA.
Seguidament, l’equip encapçalat per la professora Àngela Girona va presentar la comunicació «“RESET: quan perdem la memòria”, una experiència de foment lector des de l’aprenentatge-servei i les TIC». Es tracta d’un programa de lectures dialògiques de contes de ciència-ficció sobre intel·ligència artificial per a classe de Valencià i Biologia, en què es tracten els problemes ètics que el desenvolupament tecnològic ens planteja en un futur cada vegada més pròxim. Segons Girona, es tractava “d’una experiència d’aprenentatge basat en un projecte que partia de la lectura i culminava amb un servei comunitari molt significatiu per a l’alumnat (i emocionant per a tot el professorat)”, ja que el tema de la pèrdua de memòria el varen relacionar amb la malaltia de l’alzhèimer.
L’última comunicació de la primera tanda va correspondre a la professora Anna Jorquera, amb el títol «Estellés: t’estime, t’estimo, t’estim. Una proposta intertextual, lingüística, literària i musical en un institut de València de 2n de Batxillerat». L’autora va exposar l’aplicació d’una unitat didàctica en què, conjuminant la competència lingüística amb la literària, alumnes castellanoparlants abordaven la literatura de Vicent Andrés Estellés a través de la musicació dels seus poemes, i aprofitaven per a treballar els trets bàsics de la dialectologia i la fonètica de la nostra llengua.
Després del descans, es va iniciar la segona part de les presentacions amb la comunicació basada en el treball guanyador del premi Jordi Valor d’esta X Jornada. Es tracta de «Passat i present en el primer centenari del decret d’ensenyament del valencià», del croniste i professor de valencià Lluís Mesa, que va ser exposada per Leo Giménez, per l’absència de l’autor. S’hi destacava la importància del primer decret d’ensenyament en valencià, fet ocorregut el 19 d’agost de 1918, encara que no va arribar a posar-se en pràctica, però va iniciar un camí truncat per la guerra civil i pel règim franquiste, però représ en la transició democràtica que donà lloc a la LUEV. L’autor explicava les reaccions de la premsa d’aleshores i dels polítics a l’aprovació del mencionat decret; a més, feia un xicotet homenatge a aquell decret pioner per a l’ensenyament del valencià.
«Aula MiL: lectura i escriptura» va ser la següent comunicació, un treball presentat per la professora Crisòstoma Morilla en què mostra una experiència d’ensenyament Aula MiL, un programa d’enriquiment matemàtic, lingüístic i literari adreçat a alumnes d’ESO amb altes qualificacions en Matemàtiques i Valencià. Les activitats més destacades són la participació dels estudiants en les proves Cangurets i Cangur, Olimpíades matemàtiques, concursos de narrativa o poesia (Sambori, Carles Salvador, Casimir Melià, microrelats de Cruïlla) o el concurs de fotografies de la UV. El treball culminava en l’elaboració de la revista virtual Aula Mil, on s’incloïen les creacions dels alumnes.
A continuació, el professor Alaitz Zalbidea presentava l’última comunicació d’esta Jornada: «El model lingüístic dels anys trenta de Nicolau Primitiu Gómez Serrano», fruit de l’anàlisi del dietari inèdit (1934-1935) d’un dels personatges més importants de la història cultural valenciana contemporània. Zalbidea mostrà el contrast entre l’escriptura foneticista que el patrici suecà usava en privat amb el model de les seues obres editades. Va mostrar la inclinació de Primitiu per un model lingüístic particulariste valencià, pel que fa a l’ús de formes genuïnes del territori comprés entre el Sénia i el Segura, i alhora respectuós amb la unitat de la llengua: un model heterogeni recolzat en la fonètica i la llengua viva, i amb una certa inclinació per la llengua arcaica i clàssica. També apostava Primitiu pels tocs convergents, ja que el seu ideal “bacavés” li permetia obrir el ventall lèxic cap a Catalunya o Balears de manera puntual.
Finalitzada la presentació de comunicacions, va tindre lloc la presentació de llibres i publicacions. En primer lloc, el professor i acadèmic Abelard Saragossà donà compte del llibre del qual és autor El valencianisme lingüístic, una obra que mostra les mancances dels Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, publicació auspiciada per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme. Saragossà, alhora que efectua la crítica a moltes de les solucions lingüístiques alienes a la parla valenciana contingudes en els mencionats Criteris, descriu (i reivindica) el valor del parlar valencià i els seus elements identificadors i genuïns, com a condició indispensable i determinant per a una acceptació general del valencià en tots els àmbits i per a un ús públic regular i normalitzat.
Tot seguit el mateix Saragossà, juntament amb Àngel Calpe, informaren de la segona època de la revista Aula de Lletres Valencianes - Revista Valenciana de Filologia, que seguirà editant-se gràcies a un conveni amb la Diputació de Castelló, i tindrà a més una versió electrònica elaborada per persones de Taula de Filologia Valenciana a partir del programari lliure Open Journal Systems. Per una altra banda, entraran membres nous en el consell assessor de la revista, amb persones destacades dins del valencianisme.
Finalment va tindre lloc la taula redona ¿Formem lectors, en la docència?, que va comptar amb l’escriptor i acadèmic Josep Palomero (AVL), el professor Adolf Piquer (UJI) i l’escriptor Joan Garí. Josep Palomero va fer notar la diferència entre el perfil de l’alumnat de BUP i COU respecte al d’ESO i Batxillerat, i va mostrar al públic les tècniques de treball en grup i els materials que, en l’antic sistema educatiu, confeccionaven els seus alumnes en l’assignatura de Literatura: unes originals anàlisis de les lectures que tenien com a objectiu implicar els estudiants i fer d’ells nous lectors. Joan Garí va destacar que un ambient propici a la lectura en l’àmbit familiar dels xiquets és fonamental per a que el docent de literatura els puga convertir en un bons lectors; no obstant això, explicà que hi han casos, com el seu, en què la pròpia voluntat motiva a conquistar el món dels llibres a pesar de no vindre d’una família lectora. Adolf Piquer explicà que per a crear lectors, una funció bàsica del docent és saber orientar-los i administrar-los literatura de qualitat que siga capaç d’emocionar-los; també va destacar la pràctica de la transversalitat, gràcies a la qual la lectura servix d’aproximació a altres camps del coneiximent, com ara la història o la ciència.
Després del dinar, guiats per Josep Palomero, els assistents varen realitzar una visita als punts de més interés cultural de la ciutat de Borriana. I amb esta activitat es posà punt final a la X Jornada de Taula de Filologia valenciana.
Enllaços:
Vídeo complet de la X Jornada sobre el valencià
Resum de la X Jornada sobre el valencià