En relació a la llengua pròpia, el Govern valencià actual és diferent de l’anterior. La majoria de membres l’usen regularment en les intervencions públiques; estan potenciant-la en l’escola i en la societat; han elaborat una disposició sobre usos institucionals; recuperaran RTVV. En eixe marc, hauria de ser positiu que la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) haja editat Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat (23-11-2016), encara que això depén del contingut del llibre. En este article, comentaré a qui és aplicable i com s’ha elaborat. Em fonamentaré en un informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
«Les normes de l’AVL han de ser respectades per totes les institucions públiques valencianes»
Les normes de l’Acadèmia (institució estatutària) han de ser respectades per totes les institucions públiques valencianes. En canvi, la DGPL (integrada en la Conselleria d’Educació) és un òrgan de quart nivell. Quant als Criteris, tenen un rang legal baix (són una resolució administrativa). Només són aplicables al Consell i les conselleries. Queden fora les altres institucions estatutàries, els ajuntaments, les diputacions, les universitats i l’Administració de l’Estat.
«Els Criteris s’han elaborat d’una manera poc regular»
A més de tindre una aplicació reduïda, els Criteris s’han elaborat d’una manera poc regular. La Introducció (que no està firmada per ningú) explica que la DGPL «va encarregar a un grup de tècnics lingüístics la redacció del primer esborrany». Però no hi ha cap nom. En 1995 (quan encara no existia l’Acadèmia), la Conselleria d’Educació publicà un llibre d’estil, Criteris lingüístics, el qual exposa el nom del director, de la redactora, de la revisora i de les nou persones d’institucions valencianes que intervingueren en la confecció de l’obra. Un treball transparent necessita dir qui són els autors per a poder atribuir-los els mèrits (i, si escau, per a demanar-los responsabilitats).
Elaborat el treball, la DGPL l’envià a 19 institucions. La introducció no informa si han contestat per escrit; i, si ho han fet, a on es poden consultar les respostes. A més, en la llista no apareix el Consell Valencià de Cultura (institució estatutària). I, sobretot, els lectors veuen que la DGPL no ha buscat la col·laboració de l’Acadèmia.
«La Direcció General de Política Lingüística no ha buscat la col·laboració de l’Acadèmia»
Com que en propostes sobre el valencià és preceptiu que l’Acadèmia faça un informe, la DGPL envià el llibre a la institució després de la consulta dita. Ho va fer el 29 de juliol, en un període en què l’Acadèmia no es reunix; i demanà l’informe per via d’urgència. L’efecte va ser que ni les seccions ni el ple de l’Acadèmia pogueren debatre el contingut del llibre i participar en l’elaboració de l’informe. En agost, es reuniren tres acadèmics i un tècnic per a estudiar l’obra i elaborar un informe, enviat a la DGPL el 13 de setembre del 2016. Mig any més tard, es va repetir el procés (una orde sobre la Junta Qualificadora, que la DGPL envià a l’Acadèmia el 19 de desembre).
En l’informe del 13 de setembre, hi han tres aspectes: el legal, el social i el normatiu. En la part legal, el document, després de constatar la jerarquia entre l’Acadèmia i la DGPL en la normativa, observa que el títol que tenia (Criteris lingüístics de la Generalitat Valenciana) no és adequat. A la vista que el llibre només és aplicable al Consell i les conselleries, «caldria corregir-lo» i posar «Criteris lingüístics de la Direcció General o del Consell». La DGPL ha mantingut el nom Generalitat.
Passem a la part social. L’Acadèmia no va ser creada només per a posar la normativa lingüística valenciana en les lleis. És ben sabut que les Corts Valencianes li varen assignar una altra finalitat: contribuir a superar la fractura social sobre la naturalesa del valencià. Justament pels objectius socials que ha de complir, l’Acadèmia no es limita a elaborar normes: també té «la voluntat de teixir consensos entre les diverses sensibilitats lingüístiques».
Un mitjà d’eixe objectiu social és «oferir, en molts casos, diverses solucions» (com ara la presència de espill i mirall en el diccionari). Però no totes les solucions tenen el mateix valor. L’informe explica que les publicacions de l’Acadèmia recorren a diversos mitjans per a dir quines formes i quines paraules són «preferibles» en la llengua pública (en l’exemple, espill).
Anant per eixe camí, la institució busca que arribem a una pràctica estable i consolidada «per al conjunt de les administracions públiques». El pol oposat d’eixa actuació consistix en canviar les formes i les paraules segons «les preferències del partit que governe en cada moment» (o pitjor encara: «segons les vel·leïtats personals de cada redactor» d’un llibre d’estil). En definitiva, l’Acadèmia té l’obligació d’oposar-se a l’ús partidiste del valencià.
A partir del marc descrit (legal, social i normatiu) l’informe constata que convé «revisar algunes de les solucions fixades en els ‘Criteris lingüístics’». En un altre article, comentaré quines peticions de l’Acadèmia ha atés la DGPL i quines no.
Acabaré descrivint una anomalia. Els Criteris no expliciten si seguixen les propostes de l’Acadèmia. L’actuació adequada hauria sigut que, cada volta que l’òrgan inferior es separara de la institució superior, ho notara i, sobretot, ho justificara. Un exemple: l’Acadèmia posa en igualtat «vos quedeu» i «us quedeu»; però només usa «vos» perquè és l’actuació dels valencians (i dels balears) i, sobretot, perquè «us» sona estrany a la majoria de valencians. En canvi, els Criteris, sense aportar cap justificació, es decanten per «us». Francament, no m’imagine a Ximo Puig, Mónica Oltra o Enric Morera dient en un discurs: «Valencians, no puc veure-us pobres».
«No estem davant d’una actuació pròpia d’una societat democràtica i transparent»
Fonamentar i justificar les separacions és una actuació pròpia d’una societat coherent, a on cada institució fa la seua faena. Però no ha sigut així, sinó al revés: són els elaboradors de l’informe de l’Acadèmia els qui han hagut de llegir els Criteris i, punt per punt, contrastar-los amb l’AVL per a trobar les divergències. Diria que no estem davant d’una actuació pròpia d’una societat democràtica, transparent i eficaç. Per una altra banda, ara ja puc dir que u dels motius d’estos articles és contribuir a posar l’Acadèmia en el seu lloc.
Article publicat originalment en Levante-EMV el 8 de juny de 2017 (aspecte en paper)