La unificació ortogràfica a Catalunya no caigué del cel. Després d’un període de gran diversitat, la reforma feta per Pompeu Fabra en 1913-1917 trencà motles. D’una banda, serví per a sumar la major part de la societat, però, d’una altra banda, també provocà un important conflicte amb un determinat sector literari, que s’allargà durant un parell de dècades.
Ja podeu accedir des de la Biblioteca de formació de TFV al treball de Josep Saborit «El valencià de Borriana, passat i present». L’autor hi caracteritza el valencià borrianenc de manera gràfica i entenedora, contextualitzant-lo dins del valencià general i comparant les formes típiques borrianenques amb les solucions d’altres varietats de la llengua. A més, hi descriu les tendències dels parlants jóvens.