Josep Lluís Navarro
Davant del Diccionari normatiu valencià (DNV), Taula de Filologia Valenciana (TFV) es congratula per la fita històrica de disposar d’un diccionari oficial. A més de mostrar la realitat del valencià, de resoldre dubtes i de guiar en el bon ús de l’idioma, des de TFV pensem que el diccionari de l’Acadèmia havia de donar confiança als parlants, que es veren reflectits en l’obra. Els valencians necessitàvem un diccionari pròxim al poble, que plasmara en el paper les nostres paraules. La primera impressió és que el DNV està amerat d’eixe esperit. El Diccionari serà positiu si aconseguix que els valencians parlen i escriguen sense por de contravindre a la normativa, per un motiu molt senzill: la sentiran seua.
És prompte per a analitzar un treball tan ingent. Però, per poc que el lector s’hi adinse, trobarà vocables poc habituals en la llengua escrita, però molt comuns en la parlada: empastre, enredro, destarifo, orso, curro, entemós, guaixat, samarro, acovilar, apretar, assentar-se, desbrafar, enguiscar, enterar-se, escabussar, etc. També és ressenyable la convivència devariants (cult i culte, creiximent i creixement, etc.), la incorporació de formes verbals com faç, vullgam, tingam o lligga, i una cabassada de frases fetes que reflectixen el geni i l’expressivitat del nostre idioma. Així, tenim motius per a pensar que el diccionari s’ha elaborat des d’una perspectiva oberta i valenciana, que dóna prestigi al lèxic i la morfologia valencians sense oblidar les formes i els vocables propis de les altres varietats.
TFV és conscient del treball fet, del debat intern i de la dificultat d’arribar a consensos. Al remat, la faena ha tirat avant i els valencians tenim motiu per a enorgullir-nos del resultat. Hi haurà temps per part dels professionals de la llengua per a fer esmenes i propostes, que esperem que aniran destinades a sumar i avançar en la plasmació de la realitat del nostre idioma. El fet que els ciutadans puguen col·laborar per a millorar el Diccionari suposa, si es fa efectiu, un mitjà de participació digne d’una acadèmia moderna i sensible a la realitat que l’envolta.
És coneguda la polèmica d’estos dies per la definició de l’idioma. És una qüestió que sempre provocarà debat. Les sensibilitats són diverses i tota definició serà perfectible. En TFV entenem que els valencians no ens podem permetre que eixa qüestió eclipse la importància del DNV, que està en les altres milers de definicions.
El diccionari ja està disponible. Ara falta que la societat acompanye les decisions de l’Acadèmia. La institució deu preocupar-se per ser escoltada pels professors, periodistes, editorials i mitjans de comunicació. Convé que l’AVL els anime a usar sense reserves vocables que fins ara estaven envoltats d’un halo de sospita infundat; que els convença per a deixar-se guiar pels criteris de valencianitat que prevalen en els documents normatius. La tasca no és fàcil: les inèrcies i els prejuís pesen. Esperem que el DNV servisca per a assolir eixos objectius, sense oblidar el més important: vetlar per l’ús del valencià.
Publicat en La veu del País Valencià (9 de febrer de 2014), Levante (10 de febrer de 2014) i Infomigjorn (butlletí 948, 13 de febrer de 2014).