- Fer estudis sobre els factors que dificulten l’ús públic del valencià i presentar propostes per a fomentar l’ús de la llengua pròpia dels valencians en qualsevol activitat social. Investigar les ideologies i les actituds sociolingüístiques.
- Afavorir que l’ensenyament del valencià siga positiu i constructiu (mai negatiu ni repressor). Els docents deuen evitar tot allò que dificulte o entrebanque l’ús del valencià i, correlativament, deuen buscar mitjans adequats per a facilitar l’ús. Els alumnes deuen admirar i valorar el valencià; sentir-se orgullosos del valencià; i confiar en la personalitat del poble valencià. Tot plegat, potencia l’ús del valencià en la comunicació pública.
- Elaborar materials i actituds per a afavorir que els nouvinguts (d’origen africà, sud-americà, de l’Europa de l’est) coneguen la societat valenciana i s’hi integren.
- Quan hi ha més d’una possibilitat en la normativa, estudiar si existixen raons per a recomanar-ne una. Mirar si hi han factors lingüístics que dificulten que el valencià culte siga identificador i que siga assumible i practicable pels valencians de cultura mitjana, que són els destinataris més importants des d’una perspectiva democràtica.
- Procurar que el valencià oral culte i el valencià escrit siguen carn i ungla, de tal manera que, en poques dècades, els valencians arribem a escriure com parlem i que, correlativament, sigam capaços de parlar com escrivim.
- Establir ponts entre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Lo Rat Penat, Escola Valenciana, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Acció Cultural del País Valencià a fi que, escoltant-se mútuament, acaben coordinant-se, siga unint esforços o siga treballant en camps privatius.
- Procurar que el valencianisme parle d’una manera que siga objectiva, constructiva, formativa i atractiva per a aquells valencians que volen seguir sent-ho. Intentar que Espanya es fonamente tant en la història, la llengua i el dret de la Corona de Castella com en la història, el dret i les llengües de la Corona d’Aragó i del Regne de Navarra.
Els mitjans a què recorre Taula per a acostar-se als objectius dits són, fonamentalment, una Jornada («Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura, ús social i normativa») i la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia. A més, la concessió del premi d’investigació, Premi Garcia Girona subvencionat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La presència en Taula de docents, investigadors i jóvens ben formats i altament compromesos amb la societat valenciana fa que, al costat dels mitjans bàsics, n’hi hagen uns altres, com ara l’elaboració de llibres divulgatius, la realització d’investigacions i la confecció d’articles d’opinió i d’idees per a la premsa.