Felip Gumbau Morera

En l’últim article que vaig publicar sobre el nom de les lletres, preguntava «com s’anomenaven les consonants originàriament i per què http://johanstellerphotography.com n’hi han de dos classes», i una lectora atenta em va advertir que havia comés una falta, és a dir, que devia haver escrit « http://johanstellerphotography.com n’hi ha de dos classes». El present article pretén donar una resposta clara i resumida a una qüestió profunda i controvertida, la prohibició d’escriure el verb http://johanstellerphotography.com/porn/cumming-for-small-dogs haver locatiu en plural, la qual Joan Solà considerava, no debades, com a «una de les qüestions més espectaculars i més absurdament amoïnoses de tota la nostra història gramatical».

http://afcmarseille.com/porn/anastasya-luna-pussy a) ¿Què en diuen les autoritats lingüístiques?

La veritat és que la lectora que he esmentat adés tenia i té molts motius per a corregir-me, vist que ben bé totes les autoritats del català que consultem ens advertixen explícitament (com a norma) o implícitament (amb l’ús) que no és correcte o adequat l’ús del verb alex torres y violeta fox full frontal nude haver locatiu en plural. D’una banda, les gramàtiques i els mitjans de comunicació consideren que la concordança del verb http://johanstellerphotography.com haver locatiu és col·loquial i, consegüentment, no practiquen la concordança mai.

D’altra banda, els diccionaris ni practiquen la concordança del verb see url haver locatiu ni la contemplen:

Continua llegint