Taula de Filologia Valenciana - Pàgina 20 de 22 - Associació valenciana de professionals de la llengua

«Pel matí, per la vesprada i per la nit»

En Taula de Filologia Valenciana estem procedint a posar a l’abast del públic els continguts del primer número de la nostra revista, Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia.

Hui vos oferim l’article d’Eugeni S. Reig, «Pel matí, per la vesprada i per la nit». En este treball, l’investigador d’Alcoi pretén conscienciar el lector de la legitimitat de l’ús temporal de la preposició per, amb sentit duratiu, davant de les parts del dia el matí, la vesprada i la nit. Feu clic ací per a llegir-lo.

Eugeni S. Reig és director d’InfoMigjorn, administrador de Migjorn, i autor del recull de paraules Valencià en perill d’extinció (1997) i Les nostres paraules, publicat en 2009 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

S’acosta la Jornada

Cartell VI Jornada
Cartell VI Jornada

Com sabeu, Taula de Filologia Valenciana som una associació formada per docents d’institut i d’escola, tècnics lingüístics, escriptors i professors d’universitat, entre altres, que té com a objectiu fomentar la investigació i la publicació de treballs sobre la pedagogia de la llengua i la literatura valencianes, la normativa lingüística i l’ús social de la llengua.

Cada any celebrem la Jornada sobre el valencià, una cita en què professionals dels diversos àmbits dits exposen els seus treballs al públic per mitjà de comunicacions breus. La revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia, publicada per la Institució Alfons el Magnànim, és el resultat del treball dels investigadors, de la qual estem ben orgullosos.

El dia gran de Taula serà el dissabte 25 d’octubre, en Betxí (la Plana Baixa). Convidem a tots els interessats en la llengua i la literatura valencianes a acudir a la cita. Si feu clic en este enllaç podreu consultar el programa definitiu de la Jornada: parlarem del nou número de la nostra revista, del diccionari de l’Acadèmia, d’accentuació, de poesia valenciana, de pronoms, del «lo neutre», i de molts altres temes que vos interessen.

Recordeu que teniu l’opció d’inscriure-vos a la Jornada, cosa que permet reservar un certificat d’assistència i informar-nos si assistireu al nostre dinar de germanor.

El dissabte 25 d’octubre, tots a Betxí.

Consideracions sobre la fonètica central o apitxada

Josep Saborit Vilar

Sovint s’ha afirmat, amb molt poca pedagogia i amb uns efectes col·laterals extraordinàriament negatius, que el bon valencià és el de les comarques al nord i al sud de la zona que ensordix les sibilants. Esta tesi, que ha quallat tant en el pensament acadèmic com en el popular, ha convertit el valencià central en el paradigma de tot allò que podem considerar repudiable: incorrecte, castellanitzat, corrupte, etc. Com veurem en este punt, cal analitzar la qüestió de l’apitxat defugint tota una sèrie de creences acientífiques sobre la naturalesa del parlar d’estes comarques.

Com déiem al principi del curs, la diferència principal entre l’apitxat i el valencià general només implica l’absència de dos fonemes: les sibilants sonores de cosa i roja.

Tot i que el betacisme s’associa a l’apitxat, realment no hi ha relació entre una cosa i l’altra. El betacisme ha vingut a unir-se a l’ensordiment de les sibilants en un temps molt més recent i per unes causes estructurals diferents. Si l’ensordiment de les sibilants (primer /ʤ/, després /z/, ) arrelava amb força fa uns 200 anys, el betacisme és molt més modern; a principis del segle XX pobles que ensordien les sibilants tenien /v/: Almenara i Sollana, per exemple. Jo mateix he sentit parlar als ancians del Perellonet (dins del terme municipal de València) amb fonètica apitxada però amb /v/. Continua llegint

«N’hi havien», «n’hi han» i «n’hi hauran». La concordança del verb ‘haver’ locatiu

Felip Gumbau Morera

En l’últim article que vaig publicar sobre el nom de les lletres, preguntava «com s’anomenaven les consonants originàriament i per què n’hi han de dos classes», i una lectora atenta em va advertir que havia comés una falta, és a dir, que devia haver escrit «n’hi ha de dos classes». El present article pretén donar una resposta clara i resumida a una qüestió profunda i controvertida, la prohibició d’escriure el verb haver locatiu en plural, la qual Joan Solà considerava, no debades, com a «una de les qüestions més espectaculars i més absurdament amoïnoses de tota la nostra història gramatical».

a) ¿Què en diuen les autoritats lingüístiques?

La veritat és que la lectora que he esmentat adés tenia i té molts motius per a corregir-me, vist que ben bé totes les autoritats del català que consultem ens advertixen explícitament (com a norma) o implícitament (amb l’ús) que no és correcte o adequat l’ús del verb haver locatiu en plural. D’una banda, les gramàtiques i els mitjans de comunicació consideren que la concordança del verb haver locatiu és col·loquial i, consegüentment, no practiquen la concordança mai.

  • «És acceptable tant la concordança [hi han més cadires] com la falta de concordança [hi ha més cadires], però en els registres formals es considera més adequada la manca de concordança, d’acord amb l’ús tradicional» (Gramàtica normativa valenciana)
  • «Tot i que en llenguatge col·loquial és molt habitual la concordança d’aquest verb amb el seu complement, en els usos formals se sol evitar. Hi han dos homes (col·loquial) / Hi ha dos homes (formal)». (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals)

D’altra banda, els diccionaris ni practiquen la concordança del verb haver locatiu ni la contemplen:

  • haver 3 1 tr. […] Hi ha homes molt dolents. (Diccionari de la llengua catalana)
  • haver 4. v. impers. […] Hi ha massa llibres en la prestatgeria. (Diccionari normatiu valencià)

Continua llegint

Es publica un nou número de la revista Aula de Lletres Valencianes

aula-lletres-3 còpia

Portada de la revista, obra de Manuel Boix

La Institució Alfons el Magnànim acaba de publicar el número 3 (any 2013) de la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia, la publicació de l’associació Taula de Filologia Valenciana; un volum de 350 pàgines de treballs sobre llengua, literatura i societat valencianes, estructurat en cinc parts:

Part primera. Estudis:

  • «L’ús de valencià: mirada al present i al futur. Reflexions per a un valenciasme transversal i majoritari», d’Abelard Saragossà.
  • «L’antic alt estil. Escorihuela i la dignificació en el segle XVIII», d’Antoni López Quiles.
  • «Els verbs tocar i cridar com a sinònims de telefonar», de Josep Lluís Navarro Peiró.
  • «Les normatives de les llengües lliures i en les dominades. El cas valencià», de J. Leonardo Giménez i Jordi Giménez Ferrer.

Part segona. Documents, experiències, propostes i informes:

  • «Guanyem el pati. Els nostres jocs populars a l’aula», de Francesc Gisbert i Muñoz.
  • «Noves tècniques, velles cultures. Una nova manera de transmetre consciència. L’experiència de la instal·lació expositiva: comarques valencianes: diàlegs amb el territori», de Vicent Artur Moreno.

Part tercera. Crítica literària:

  • «Rafa Arnal i La Solsida», de Jesús Huguet.
  • «Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i molt ben orientat», d’Abelard Saragossà.

Part quarta. Ressenyes:

  • «La política lingüística al País Valencià. Ressenya de Bodoque (2009)», de Vicent Tasa.
  • «La lluita per la normalitat intel·lectual de les falles. Ressenya del llibre de Gil-Manuel Hernàndez i Martí, Foc de falla, articles pel al combat festiu. València, Obrapropia, 2011», de Jesús I. Català Gorgues.
  • «La transmissió familiar del valencià», de Josep Palomero.
  • «Vicent Josep Escartí. From renaissance to renaissanmce. (Re)creating valencian culture (15th-19th C.). Santa Bárbara: Publications EHumanista, 2012, 316 p.» de Carles Fenollosa Laguarda.
  • «Josep Ballester (Ed.) (2012) Sobre l’horrible perill de la lectura. València: Perifèric Edicions. 267 pàgines», de Joaquim López Río.

Part cinquena. Documents i parlaments de la III i IV Jornada sobre el valencià.

Podeu adquirir el nou número d’Aula per només 9 euros en qualsevol de les llibreries de la Generalitat –LliG– d’Alacant (Casa de les bruixes, passeig Doctor Gadea 10), Castelló de la Plana (Casa dels Caragols, carrer Major 78) i València (Centre Cultural de la Beneficiència, carrer Corona 36; o bé carrer Avellanes 14) o en la vostra llibreria habitual. També ho podeu fer per internet, des de les pàgines web de LliG i de Sendra Marco.

Pin It on Pinterest