Taula de Filologia Valenciana - Pàgina 16 de 22 - Associació valenciana de professionals de la llengua

Aula de Lletres Valencianes 4, vista per Josep Palomero

palomero2

Josep Palomero

El professor Abelard Saragossà encapçala un projecte consistent a revisar alguns hàbits lingüístics poc encertats o francament millorables, pel que fa a la transmissió escolar i acadèmica d’un model de llengua que, per mor del salt precipitat de la societat encalmada dels seixanta a les convulsions posteriors, no va adoptar sempre les millors solucions. Benvingudes siguen, com a conseqüència, les reflexions que trobem en cada número anual d’Aula de Lletres Valencianes –i, des del 2011, ja en van quatre–.

En el cas que ens ocupa, tenim un parell d’estudis sobre ensenyança: dels pronoms febles i del valencià en general; un estudi parcial sobre Roís de Corella; una reflexió sobre ètica i ciència en la normativa del valencià, més unes evocacions sobre els mestres Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor; un estudi sobre la poesia de Marc Granell i finalment quatre ressenyes, sobre llibres de Susanna Pardines, Toni Mollà, Rafael Roca i Josep Gifreu. La fina maquetació de la revista aporta un valor afegir a la qualitat i oportunitat dels treballs, que omplin un buit molt interessant.

Ressenya publicada en el Periódico Mediterráneo el 3 de maig del 2015

Presentació d’Aula de Lletres Valencianes demà, en l’Aula Magna

presentacio

Pàgina del periòdic Levante sobre l’acte de demà (feu clic per a ampliar-la)

Demà, dimecres 3 de juny, a les set de la vesprada, presentarem la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia en l’Aula Magna de la Universitat de València. L’acte serà una reflexió sobre l’evolució de la societat valenciana i sobre les necessitats del valencià i del valencianisme, vistes des dels professionals de la llengua. En particular, els temes centrals seran 1) La necessitat de superar la fractura social valenciana sobre la naturalesa del valencià; 2) Com parlar sobre el valencià per a que siga un factor d’unió entre la immensa majoria de valencians (i no un factor de divisió) 3) Com convé ensenyar el valencià (i com no convé ensenyar-lo); 4) La necessitat d’aconseguir un model lingüístic identificador, assimilable i practicable per als valencians de cultura mitjana.

La nostra voluntat és que l’acte aprofite per a presentar un conjunt de propostes socials, educatives i lingüístiques que, a més d’anar a favor de l’ús públic del valencià i ser potenciadores de la cohesió de la societat valenciana, siguen útils al govern de la Generalitat per a tindre l’adhesió de la major part dels valencians.

Al costat de membres de la revista (Antoni López Quiles, Àngel Calpe i Abelard Saragossà), també intervindrà el pintor Manuel Boix i el vicerector de cultura de la Universitat de València, Antoni Ariño.

«El valencià de sempre» d’Eugeni S. Reig, ressenya de Josep Palomero

palomero2

Josep Palomero

Fa uns anys, Eugeni S. Reig va publicar dos edicions (1997, 2005) del seu magnífic primer llibre ‘El valencià en perill d’extinció’, que ha servit per a promoure la reflexió dels usuaris del valencià sobre determinats aspectes de la nostra llengua. Ara, ampliada i millorada, ha tret la segona part d’aquell treball. Reig manté també la publicació digital ‘Infomigjorn’, en què arreplega els articles, les reflexions i els comentaris de més profit sobre el valencià-català. És, per tant, una persona bolcada en l’estudi i en la promoció del valencià que ha fet aportacions molt originals i meritòries, amb què ha despertat consciències i ha aclarit vicis i errors, sobretot pel que respecta a la fraseologia, una part consistent de la llengua que, en el nostre cas, com en el d’altres llengües, s’ha empobrit notablement en les darreres dècades com a conseqüència de la modernització de la societat. També en això, l’aportació de Reig és molt d’agrair, per més que no siga fàcil introduir-la de nou en una joventut formada en altres paràmetres i que ni tan sols compta amb una televisió i una ràdio generalistes en la llengua del seu país.

Ressenya publicada en el Periódico Mediterráneo el 3 de maig del 2015

Premis Maestrat Viu

cartell premis 2015

Llegiu ací una notícia sobre l’acte.

Dissabte passat es va celebrar en el castell de Peníscola la segona edició dels Premis Maestrat Viu. Es tracta d’un acte important en què associacions i persones que han destacat per fer propostes beneficioses per a alguna població del Maestrat reben un reconeiximent per la seua labor. L’associació Maestrat Viu, que organitza els premis, té una visió ampla i equilibrada de les necessitats socials, culturals i polítiques de la comarca històrica del Maestrat. L’acte de lliurament no només va servir de reconeiximent a projectes i trajectòries individuals i col·lectives dutes a terme en el Maestrat, sinó que va actuar de punta de llança de diverses reivindicacions en l’àmbit cultural, lingüístic i social del territori.

En representació de Taula de Filologia Valenciana, assistiren a l’acte Abelard Saragossà, president de l’associació, i Felip Gumbau, vocal i mestre de valencià. Donem l’enhorabona a Maestrat Viu, i esperem que continuen animant, coordinant i impulsant el moviment social d’unes comarques que tant ho necessiten. El futur dels valencians depén dels valencians, i això demana estructurar-nos des de baix cap amunt, com fa Maestrat Viu.

Entre els drets humans i el futur del poble valencià

drets-humans

Ja podeu consultar en la nostra pàgina web el treball «Entre els drets humans i el futur del poble valencià», d’Abelard Saragossà, un treball que, des de l’anàlisi del llibre Vida amunt i nacions amunt, de Manuel Lanusse Alcover, ultrapassa l’àmbit lingüístic per a tractar el social, polític i identitari.
Feu clic ací per a llegir el treball, i ací per a consultar altres treballs del número 1 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

Pin It on Pinterest