Lluís Mesa. Cronista d’Estivella i tècnic lingüístic municipal*
Criteris lingüístics de l’administració
categories: General
Models i resultats dels exàmens de la JQCV
categories: General
Leo Giménez Giménez*
Els resultats dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià pareix que no són satisfactoris. Això fa pensar les opinions que tenen bons estudiants, així com els percentatges d’aprovats, que són molt baixos. Un bon docent pensa que, quan el fracàs entre els alumnes és molt alt, el responsable deu ser ell, no els alumnes. A més, una bona part dels no aptes dominen la llengua mitjanament bé (a voltes, molt bé). En eixe marc, és comprensible que, des de sectors acadèmics, de l’ensenyament i des dels professionals de la promoció i la normalització del valencià, qüestionen el model d’exàmens de la JQCV. Realment, eixa classe d’exàmens no és adequada per a avaluar els coneixements lingüístics significatius.
A la vista de la situació descrita, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme s’ha plantejat el canvi de sistema, metodologia i models d’examen. Amb la finalitat de contribuir a eixos canvis i millorar els procediments examinadors; i, sobretot, amb l’objectiu de contribuir a eradicar el creixent rebuig als exàmens de valencià de la JQCV, es planteja les propostes següents:
Abelard Saragossà rep el premi Porrot d’Honor
categories: General
El passat 25 de novembre Abelard Saragossà, president de Taula de Filologia Valenciana, rebé el premi Porrot d’Honor de les Lletres Valencianes, la màxima distinció honorífica que l’Ajuntament de Silla atorga a institucions o personalitats per la seua tasca o trajectòria.
Podeu llegir el parlament de Saragossà en rebre el premi.
Els Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística contravenen a l’AVL
categories: General
Els nous Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat elaborats per la Direcció General de Política Lingüística (consultables ací) contravenen a la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Això és el que es desprén de l’informe que ha publicat la institució normativa en la seua pàgina web, i que podeu consultar ací.
En un clar toc d’atenció als redactors d’eixos Criteris, l’AVL els suggeria «la conveniència que revisen algunes de les solucions fixades en els Criteris lingüístics que ens han remés a fi d’adequar-los a les recomanacions de l’Acadèmia» i afirmava que és desitjable que els criteris lingüístics no depenguen de «les vel·leïtats personals de cada redactor o les preferències del partit que governe en cada moment».
L’informe és el preceptiu que emet la institució per a tota norma legal relacionada amb la llengua, en este cas, per a la proposta enviada a l’AVL per part la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme el passat mes d’agost. Ara que s’ha fet públic, es fa evident que els suggeriments de l’Acadèmia no varen ser tinguts en compte.
L’ús del valencià: mirada al present i al futur
categories: General
Ja podeu consultar el treball «L’ús del valencià, mirada al present i al futur. Reflexions per a un valencianisme transversal i majoritari», d’Abelard Saragossà, publicat en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.
El treball sintetitza dades sobre l’ús real del valencià en l’actualitat i quin ús voldrien els parlants (§1). Després d’haver constatat la diferència entre l’actitud favorable dels valencians a l’ús públic del valencià i l’ús molt escàs dels dirigents socials, l’article busca quines són les causes de la divergència (§2). Proposa que estarien en les variacions que es varen produir en la ideologia del valencianisme entre els anys trenta i els sixanta del segle xx, i les conseqüències que els canvis ideològics varen tindre en la política valenciana durant els primers anys de la recuperació de la democràcia (final dels setanta i els huitanta). La interpretació del present permet deduir quines són les condicions i les actituds socials, polítiques i lingüístiques que s’haurien de donar per a que l’ús del valencià pare de retrocedir i es recupere (§3). Els factors necessaris van lligats a actituds democràtiques i a la consideració del valencià com a un component destacat de la identitat valenciana. Dins de les condicions considerades, figura la relació entre València i Espanya, i entre València i Catalunya.